La paella és un plat nacional espanyol: per això ha de tenir xoriço “jamón serrano”, “queso manchego”, etc.
LA PAELLA, PLAT NACIONAL ESPANYOL
Qui dubta, arreu del món, que l’ arròs a la paella és el “plat nacional” espanyol?.Ho és als ulls de tot el món i dels propis espanyols, és a dir, els que parlen espanyols (n’ hem d’ exceptuar els que parlen, català, gallec o basc: el Diccionario de la RAE és molt explícit: la llengua espanyola és la castellana). El problema ve quan algun espanyol culte descobreix que el mot “paella” no és espanyol, sinó català. Tot té solució: afirmen, urbi et orbi i tranquil.lament, que la paraula paella és genuïnament castellana i vé directe del llatí. Vegeu el que en diuen maria Solís Ballinger i Natalia Solís, d’ una nissaga sevillana- segons afirmen- de 700 anys al llibre publicat a Nova York Paella Paella.With tapas, gazpachos and sangrias for a festive feast. “Gastronòmicament parlant, no hi res que digui tant d’ Espanya com la paella.És probablement escaient dir que la paella és el súmmum de la cuina d’ Espanya: és la seva fusió culinària i la seva perfecció, amb influències al llarg dels segles dels romans als moros. Reflectint una nació construïda amb diverses cultures. La paella moderna és una amalgama d’ arròs i gustosos trossos de marisc, carns i vegetals que fan un exòtic, i molt saborós plat, inspirat i influenciat per diverses invasions”. No cal dir que, en aquest context- on catalans i valencians no hi compten, llevat que siguin castellans-, el mateix mot espanyol de paella ve directament dels romans. El llibre, és clar, demostra l´hiperepsnayolitat d’ aquest hiper-plat nacional espanyol amb receptes com les següents: “paella de almejas, jamón serrano y chorizo” (el nom de les receptes és bilingüe), “paella de espárragos y queso manchego (l´autora hi cita el Quixot, quan Cervantes no parla del manxec, sinó de la competència, el tronxon), “paella de gambas y alcachofas con jerez”, “paella de picadillo”: com podem veure, l´hiper-Espanya és- ningú no ho dubta- Andalusia. Sorprenentment, un altre llibre sobre la paella escrit per un nordamericà, Jeff Kehler (La paella) i publicat a San Francisco posa les coses al seu lloc i esmenta la primacia valenciana i la catalanitat dels mots (sofregit, etc.).Sense comentaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La persona que ha escrit això no ha tastat mai una paella i, a més, està condemnada pels deus a no tastarla mai. Que se la menge amb xoriço i queso manchego…