BONA VIDA

LA CUINA DE LA DUQUESSA D’ ALBA, A QUI NO LI AGRAEN ELS CATALANS

Un dels llibre més curiosos de la meva biblioteca  és “La cocina de la casa de Alba” (2003) escrit per Eva Celada amb l´assessorament històric de María Teresa Pérez. És una publicació autoritzada (o jo diria que auspiciada) per Cayetana Fritz-James Stuart y Silva (aquesta “pàjara”  friki té més de 40 títols,i diverses propietats catalanes, amb els seus arxius històrics!) que pels cognoms i la història familiar de “Grandes de España”estan just per sota del rei dels espanyols. La tal Cayetana, ínclit símbol de l´Espanya que ens asfixia, del feudalsim,  dels “señoritos” (o “señorita”, en aquest cas) andalús i tota la pesca casposa, cutre i molt espanyola. Aquesta senyora que, com el rei, viu sense treballar, cobra d’ Europa perquè , tot i ser latifundista, teòricament, és una “pagesa”, va fer fortuna amb el tràfic d’ esclaus i ha declarat, en relació dels toros que “eso es una mierda de los catalanes. No me gustan nada los catalanes”. A la Carmen de Ehpaña Chacón li deu encantar, ja que, com ella, és molt espanyola i molt andalusa….

Potser només a Portugal –per aiXò Mourinho s´entén tan bé amb els espanyols- i a la Gran Bretanya- però aquí, sens dubte, amb un estil ben diferent-,es pot publicar un llibre similar. De fet en tinc algun d’ aquestes caracteristiques i, particularment, un de portuguès que inclou grans famílies aristocràtiques que expliquen les seves receptes de caça (a través d’ un cuiner que les interpreta, és clar).

Es podria publicar a Catalunya un llibre de característiques semblants?. Ben segur que no: la nostra aristocràcia fa temps que va fer figa i es va passar amb bous i esquelles a l´enemic. Les restes d’ un noblesa que fou, fins i tot, més antiga que la de’ Espanya (ja que s’ originà amb Carlemany) és un patètic i decadent grup de persones  als quals els sol fer vergonya parlar en català i, en la seva major part, ni el parlen (n’ exceptuo, és clar, el gran patrici Armand de Fluvià, que després de ser reialista i espanyolista, com tots, es va fer  catalanista i independentista, lloat sigui Déu!) malgrat que conservin nobles cognoms de la més rància i catalana nissaga.

Així el “conde de Sert” (així signa), ha publicat un llibre de gastronomia prou interessant, però és clar adreçat als espanyols: això sí, el programa de llibres del canal 33 el va entrevistar- i vàrem poder comprovar el seu deficient i rovellat català, reduït a patuès, ja que a la TVC deuen trobar que no hi ha autors catalans, valencians o balears que escriguin obres notables de gastronomia. Aquest és el país de l´autoodi, començant per les emissores de la Corpo, tot un desastre de cara a la llengua i la catalanitat.

 Tornem, però al llibre de cuina de la Casa de Alba- amb textos risiblement llagoters, però suposo que és el que toca; al cap i a la fi, qui paga mana, i estem al pa´si que “é lo mehó der mundo”-,  amb receptes històriques i venerables que comencen, nogensmenys, des del segle XV: ara bé, totes aquestes receptes- pomada, mirraust de pomes, menjar blanc, flaones, ginestada, torró…- són d’ origen català, si atenem a les fonts escrites, existents des del s. XIV: molta noblesa i molta prosopopeia, però el primer receptari en espanyol data pràcticament del segle XVII! Fins i tot l´únic llibre exhibit com un estendart- però no pas un receptari-, l´”Arte Cisoria” del Marquès de Villena, fou escrit originàriament en català pel propi autor, que utilitzava aquesta llengua: aquesta revelació- ben contrastada, i només llegint la traducció al castellà es pot veure-, és un daltabaix per a l´orgull espanyol i els historiadors de la gastronomia: prefereixen fer veure que no ho saben: i com a postres, espanyolitzen mestre Robert – l`autor català del “Llibre del coc” amb l´excusa que era “aragonès”: i ho era, si de cas, igual que la Mare de Déu del Pilar és catalana. Fins i tot a ca la Generalitat a l’ època  d’ en Josep Huguet varen fer una expo comissariada per Núria Bàguena al Palau Robert  on, aquest cuiner de catalana nissaga, li posaven el nom en castellà!. Vejats miracle!.

Espanya no solament ha censurat, manipulat i reescrit la història,- com ja deia al segle XVI el tortosí Cristòfol Despuig als “Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa-, el Descobriment d’ Amèrica, el mapa de Terranova (dibuixat pel català Cabot), sinó  també la cuina. I també ho fan els catalans, suposo que per  ignorància.

 Com cantava Raimon- i com ja va escriure Cristòfol Despuig, ells diuen que nosaltres no tenim història. I sí, que en tenim!. Més de la que es pensen i més, dissortadament, de la que ens pensem o creiem saber.

I en cuina, ja poden anat fent llibres d’ història de la cuina espanyola: a l´Edat Mitjana no n´hi ha cap, si volen documentar-se, han d’ acudir a fonts catalanes. I tampoc ho fan, perquè ja se sap, els espanyols, això de les llengües- i molt menys el català- no ho toques gaire. O gens.