Les religions són universals i necessàries, però també és necessari, i una aportació occidental irrenunciable, el laicisme o, si més no, la separació entre vida civil i religió, que hauria de reduir aquesta- en la vida pública- a una cultura (com l´occidental, que alhora és pagana, jueva, cristiana…) i hauria de recloure la pràctica religiosa a l’ àmbit més privat o, si més no, no culpabiltizar la nostra pròpia herència occidental en pro d’ un suposat “multiculturalisme” que beneficia les religions més totalitàries i expansives.
De la prohibició del vi i de la Festa del Gran Sacrifici“
A mi no em diguis Bon Nadal”; digue’m Bones Festes”. Els mateixos que diuen això se solen ambadalir amb els més extravagant (si més no per a nosaltres) dels costums religiosos, en nom d’ una “multiculturalitat” autodestructiva de molts valors i que, en canvi fa als ulls grossos al primitvisme literalista, a la misogínia , a l´homofòbia i a la intolerància predicat en nom de déus poc evolucionats.Al.là, que és misericordiós, permet pregar a casa o en qualsevol lloc; però de cap manera perdonaria el seu fidel que mengi carn no autoritzada. O que begui vi: i aquí hi ha la primera discrepància insalvable amb quasi totes les religions, de l´hebrea a la cristiana: l´Islam és una excepció. També pel fet que, com el Cirsitanisme, és una religió invasiva: ocupa tots els llocs de la vida, no admet vida secular, ni política, ni art, ni comportaments, ni menjar ni res que sigui fora de la religió. El cristianisme, que hi pretenia, en aquest sentit, ja està ensinistrat. L´Islam es projecta a fora , com podem veure en la festa del Dia del Gran Sacrifici, que té lloc avui (70 dies després del Ramadà, que és variables perquè segueix el calendari lunar): és públic, i, tot plegats, caiem en el xantatge de fer públics, evidents i amb una una visió idealitzada pràctiqus religioses que haurien de formar part de la vida privada- del tot respectable- si més no en una societat laica i “tolerant” com la nostra”. Mentre que tant Jahvé com Déu són vinòfils- els rabins poden agafar “turques” considerables- i converteixen aquest alcohol en símbol sagrat d’ ambdues religions, Mahoma abomina del suc del raïm fermentat, en una de les primers sures del Corà (segons la magnífica traducció catalana de Miquel d’ Epalza), en què col.loca la seva ingesta al costat dels dos crims més execrables per a Déu i els creients: el diable i la blasfèmia. I, no obstant, gràcies al fet que Al.là estima els plaers terrenals, no és estrany que hi hagi tota una tradició de pràctica i poètica del vi excepcional tant en l’ antiga cultura persa o iraniana (no en l’ actual, paradoxalment), la d’ Al Andalus- amb poemes preciosos traduïts per Josep Piera- i la del món otomà. L’ avanç de l’ islamisme més radical, però, fa que actualment la ingestió pública de vi pugui acabar amb la presó o amb coses pitjors. A l’ entorn d’ això, l’aiatol.là Khomeni– que no és pas més radical que els wasabites d’ Aràbia Saudita-, ha escrit el següent: “Beure vi i begudes alcohòliques és un pecat mortal, i, per tant, està estrictament prohibit. El qui ingereixi una beguda alcohòlica no conserva més que una part de la seva ànima, la part deformada i maligna. Està condemnat per Déu, els seus Arcàngels, Profetes i Creients. Les seves pregàries quotidianes seran rebutjades per Déu durant quatre dies. El dia de la Resurrecció dels Morts la seva cara es tornarà negra, la llengua penjarà de la boca, la saliva bavejarà pel seu pit i estarà constantment assedegat.” Davant d’ aquest panorama, qualsevol s’ arrisca amb una litrona!. Sobretot tenint en compte que abans ja ens avisa que “En l’ Islam governar significa únicament aplicar les lleis coràniques, o dit d’ una altra forma, les lleis divines” (Ayatollah Homeini, Principis polítics, filosóficos, sociales i religiosos). Atenció: i tot això no és broma: el seguidors de Khomeini i els seus amics mantenen condemnes de mort contra escriptors, dibuixants i professors universitaris, i animen els fidels a assassinar-los, beneeixen atemptats, neguen l´holocaust, maten i lapiden dones i homosexuals, prohibeixen el vi i el pernil (fins i tot es manifesten a Lleida contra un bar),,,i prohibeixen l’ escut la bandera de Suïssa (i la de la Creu Roja, que és la mateixa) i l´escut del Barça
Per saber-ne més: Jaume Fàbrega: El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià. Pagès Editors, Lleida, 2007 (Premi d’ Assaig Andorra).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ó altrament dit la maleída ignoráncia sobrenatural: la imbecilitat de l’ignorant de passar de la literalitat dels textes a la por del que és desconegut i suposadament superior. Qualsevol idea de que el nostra creador – que hi ha algú ?- no és amor i comprensió, és la pura i estúpida necessitat d’un pal de paller espiritual ó simplement una eina d’ús i abús d’un pocs. Visca el Nadal,… bones festes ?: fes-te fotre, les de l’estiu son més llargues i fa més bon temps. Nadal és quelcom més que festes. País d’extrems, ara en nom d’un laicisme -ignoráncia altre vegada- ens volen fer creura que no som ni venim de rés. Bon Nadal !