És dificil combatre un conceptes, un tòpic i un comodí de moda, allò que s’ en diu “dieta mediterrània”. Diem que, si de cas, és un concepte més religiós que científic: la Mare de Déu (ortodoxa) es devia aparèixer a Ancel Keys quan va “descobrir” aquests concepte en una Creta afamada pel racionament. O potser havia caigut en un tràsit místic, a causa de la mala nutrició?
SOM “MEDRITERRANIS”
No és pas cap error: exalçant la “dieta mediterránnia” (registrada per diverses empreses en castellà a Barcelona, com a una SA) ens fem “madriterranis”, és a dir, que consolidem un imaginari espanyolista, consisten a diluir la personalitat de la cuina catalana i els vincles entre els països de parla catalana. No és estrany que Espanya hagi demanat la declaració d’ aquesta dieta fantasma (ja que és inexistent) “patrimoni de la Humanitat”, cosa d’ un ridícul espantós. El que si que és, tal com som marejats a través dels mitjans, la publicitat, l´etiquetatge dels productes alimentaris (tot és “dieta mediterrània”, del coco ratllat a la sopa Avecrem, ecs!): més que un patrimoni, és un “patimoni”. O un mal matrimoni amb tota mena de tòpics de la salut.Un patiment de dieta idiota o de dieta cretina (ja que a França és anomenada crétoise, cretenca), com si fos un règim per aprimar-se..
El tòpic de la mediterraneïtat de la cuina catalana- o valenciana, o balear- es basa o bé ne la ignorància (l´anomenada “dieta mediterrània” és, alhora, un “mite biomèdic”- així la defineixen els nutricionistes (pocs) seriosos- i un bluff mediàtic i comercial-) o bé en la mala fa (és una forma de no parlar dels “nefands” Països Catalans).
Així d’ entra la plaga de restaurants que anuncien que fan “cuina mediterrània”, en llegim, completament a l´atzar, el menú d’ un : ens diu que té fideuà (un plat català, ben diferent de l´autèntica fideuada valenciana), canelons, macarrons, bistec,xai “o altres tipus de carn segons mercat”. També orada (no se’ ns diu si és salvatge) i calamars. És això la cuina mediterrània, d’ Istanbul o Amman, passant per Marsella o Alacant?. En realitat és l´honorable cuina catalana de repertori: llavors, perquè no dir-ne cuina catalana?.
Llegim un text sobre la pastisseria catalana, escrit per una famosa cuinera-autora i, de nou, hi apareix l´irreflexiu tòpic de la mediterraneïtat d’ aquesta cuina, que l´autora lliga a l’ús, en els dolços de l´oli d’ oliva. Una altra bajanada: a la Mediterrània, a Catalunya, a Andalusia, a Portugal, hem cuinat i cuinem amb llard (greix, sagí, sèu, saïm), i produïm pastissos tan famosos que fan honor a aquest ingredient, com l´ensasaïmada (de saïm) o les coques de llardons o sagí. Per acabar-ho d’ adobar, a Turquia, al Magrib, etc. l el greix fonamental no és pas el tòpic oli d’ oliva, sinó la mantega: un bon cuscús del Marroc es fa amb semen (mantega clarificada). Però continuant amb l´ínclita cuinera (perquè els cuiners, segons la moda actual, han d’ escriure de cuina?, de pastisseria i del diví i de l´humà?) es contradiu de forma estrepitosa: proposa un inventari dels dolços tradicionals catalans i només un, teòricament, es fa amb oli d’oliva; i encara: els bunyols s’ hi fregeixen, però a la pasta s’ hi posa greix o llard!.
Les nostres mares i àvies han cuinat amb llard: no són mediterrània?. Les avies de i mares del Marroc ho fan amb mantega, no beuen vi ni mengen porc.Tampoc no ho són?.N’ hi ha per llogar-hi cadires.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La cuina valenciana és totalment diferent de la catalana.
Gràcies pel teu esforç de destriar conceptes enganyosos que responen a una visió espanyola i no pròpiament autòctona. Amb tanta gent que visita els Països Catalans, fa falta clarificar les arrels.
volia dir; la cuina valenciana (i catalana) és totalment difernt de la castellana.
No soc jo, pero acabes de dir que la valenciana i la catalana son cuines diferents (com està clar per a qualsevol en dos dits de frents) encara que t’empenyes en negar la realitat.
Ara resulta que l’unic dolç català que es fa amb oli son els bunyols i ni aixó ja que la pasta es fa amb sagí. Puix be, resulta que els valencians pastissets de moniato, la coca de llanda o el panou es fan amb oli d’oliva, per tant no son catalans.