Penso com Joan Fuster, que va escriure un text magnfíc sobre el fet de poder trobar tot l´nay tots els productes: no és pas una cosa necessàriament positiva.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:”Courier New”;
mso-bidi-font-family:”Courier New”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:78.0pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
JA NO HI HA PRODUCTES DE TEMPORADA?.EL
LAMENT DE JOAN FUSTER
Maduixes, cireres i tomàquets al
gener, peres d’ hivern a l´estiu, peborts, albergínies , carbassons o mongetes
tendres tot l´any: els mercats se salten les estacions.
Ara ,
a qualsevol mercat o súper, hi podem trobar cireres de l´Argentina a l´hivern,
faves al desembre, pebrots, tomàquets , carbassons i albergínies a l´hivern:
les estacions de desapareixen. Per a alguns això és bo, però jo sóc d’ aquells
que penso que , sense descartar-ne parts bones, la relació del producte amb
l´estació és bàsica, i un dels elements de la cultura culinària que caldria
conservar. En el meu cas, ja mai menjaria faves a la catalana al mes de
desembre: prefereixo tenir la il.lusió d’ esperar-ne ella temporada lògica.
El
gran assagista Joan Fuster també va escriure sobre el menjar: en forma d’
apunts brillants o d’ articles en què els tracta de forma més monogràfica,
sense esmentar les guies- com la del País Valencià- on, per descomptat, hi
introdueix aquest tema. A Notes d’ un
desficiós (1979) hi escriu l´apunt “El temps i el menjar”. “He pogut comprovar- escriu el mestre- que la majoria dels restaurants d’ aquest
país, i dels de fora, solen oferir al client la mateixa carta, hivern i estiu;
un repertori pràcticament invariable de plats més o menys dignes. Hi haurà
excepcions, sens dubte, però no crec que siguin moltes”. A més, n’ apunta la
causa fonamental: “Avui, amb la congelació, els pots, els vivers o les granges,
amb els conreus forçats, cada dia és “tot l´any”. Aquest diagnòstic, per desgràcies,
continua essent cert: malgrat que a posteriori d’ aquest article va venir el
corrent de la “nouvelle cuisine”, que reivindicava l´anomena “cuina de mercat”
i els productes de temporada, més tard,
l´escalt de la cuina d’ autor i d’ avantguarda que, es basa exactament en el
contrari. Anar canviat la carta cada temporada
i fins cada setmana. La realitat, però és que el consumidor o el
comprador no solament s’ ha mal acostumat, sinó que, en molts casos- i ho veiem
quan anem al mercat-, ni sap la “saó”- en bonica paraula medieval- de les
fruites i verdures i, fins i tot, dels peixos o les carns. Volem menjar faves
tendres tot l´any, les cireres ens venen de Xile o l´Argentina a l´hivern, si
no hi ha bolets autòctons els importem de Turquia, del Marroc, d’ Eslovàquia o
de la Xina, mengem kiwis o pomes de Nova
Zelanda o de la Xina o d`Amèrica, fruits tropicals d’ Amèrica, d’Àsia o d’
Àfrica, peixos de tot el món, xai de Nova Zelanda o bou de l´Argentina i així
amb tot. A part de ser absurd en molts casos, això, des del punt de vista ètic
i, per utilitzar un terme modern, de la “sostenibilitat”, és del tot
discutible. Ens converteix en nens consentits, que volem menjar de tot sempre,
i ens fa perdre la il.lusió de les faves o els pèsols primaverals, les cireres
d’ estiu o les taronges d’ hivern. Cada cosa al seu temps.
Al mercat
Ara
a l´hivern hi trobem cols, bròquils i coliflors, bledes, espinacs, naps,
pastanagues, porros com a productes bàsics de temporada. També taronges,
cítrics, pomes, peres, melons. Tomàquets, pebrots, albergínies i fins i tot les
maduixes de gener, són productes als que ja estem acostumats, però o bé son
cultivats a Andalusia sota tela o bé vénen de fora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les maduixes més bones venen a l’hivern d’Egipte i Marroc. Ens en d’estar molt agraïts, doncs gràcies a ells encara es pot paladejar un bona maduixa.
A Huelva només fan fressons que alhora impedeixen l’oferta d’una producció de maduixes de qualitat en plena temporada.
El porc només es menja en temps de matança?
Els llibres només es regalen per Sant Jordi?
I quan el nostre senyor va demanar que es secarà la figuera per no fer figues fora de temporada?
El segur es que Joan Fuster no va pretendre mai que els seus escrits foren com una religió o es tractaren com a tals com fan o pretenen sacralitzar alguns
Al contrari criticava el fet, quan es sentia utilitzat, manipulat o sacralitzaven els seus escrits de forma interessada, abussiva o massa pretenciosa.
I was the ‘bad wholesale Nike shox shoes ass’ around town, nobody wanted rolex submariner to mess with me.”
Chris’ mother roger dubuis watches left when he was 11 Nike waist bag months old and she’s been womens Nike jacket in and out of prison gucci replica shoes ever since. He said he Dior designer has no memory of her.
At Dior watches Waverly, the inmates don’t just tag heuer link do time sitting in a rolex daytona replica cell; instead they are divided Christian Dior necklace into small teams and undergo Nike tennis shoes constant group therapy and emotional Nike men shoes self-examination