BONA VIDA

Llet merengada o llet gelada, o llet preparada, o llet amb canyella i llimona,…ostres, tòfones…mejars o begudes als quals la tradició els atribueix efectes eròtics.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:36.0pt 80.7pt 155.75pt 80.7pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:155.75pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

LLET AMB CANYELLA I LLIMONA,
TÒFONES, OSTRES I ALTRES MENGES AFRODISÍAQUES

Es dubtós, científicament, que hi
hagi substàncies pròpiament afrodisíaques- és a dir, capaces d’ estimular el
desig sexual o augmentar-ne la potència física. Els xinesos- i alguns pobles
llatinoamericans-, no obstant, creuen fermament en subst`cies capaces de fer-la
aixecar a un mort, i es converteixen en depredadors d’ ous d’ oreneta (la
secreció salival d’un un ocell anomenat salangana), aletes de tauró, penis de
tigre, sang de serp, ous de tortuga, rizomes i plantes del Tibet (que s’ està
arrasant, i no en quedarà res viu) i tot això que sembla rar, escàs i molt car.
I, sovint, escassament ètic o prohibit.

No obstant els dubtes fonamentats
sobre els efectes d aquestes menges, hi ha una tradició mil.lenària de plats i
àpats  eròtics, o amb suposats efectes afrodisíacs.
I , a més, hi ha una copiosa literatura gastronòmica sobre el tema, amb tota
mena de receptes. La sensualitat aplicada al menjar apareix insinuada a la
Bíblia i  és recollida en la tradició
àrab (“déu va fer 10 parts de sensualitat, i 9 són per als
musulmans”, diuen ells mateixos). Grecs i romans, ja sostenien que certs
aliments- justament típics de Nadal, com les ostres o les tòfones, eren
afrodisíacs, una tradició que ha arribat fins avui.

Tant en la tradició semítica com en
la de l Índia, hi ha nombrosos manuals eròtics que inclouen receptes
afrodisíaques. Dins aquesta tradició, sens dubte, s’ hi insereix el preciós
manual medieval català Speculum al foder,
una joia única a l`Europa del seu temps. Al Marroc, el ras-al-hanut,
meravellosa barreja d’ espècies, la cantàrida i la belladona l’ ornen amb
ressons genèsics (de fet són vasodilatadors, i s’ han fet servir mèdicament- o
comeèticament- per a aquest fi).

Les “receptes
afrodisíaques” solen ser “immorals”-com diria Vázquez
Montalbán-…pel fet que són incertes. En tot cas, les hauríem de considerar
una mena de placebo de la líbido. Tot i que és evident que ens erotitzarà més
un plat ben condimentat  que no pas un de
mal fet. I que allò que compta, finalment, és la companyia. A l’ esmentat Speculum al foder, o “mirall del
fotre”, mena de “kamasutra” català del s. XIV, hi apareix una
recepta de “medicina per endreçar la verga”, que, per primera vegada,
 hem posat al dia i hem publicat al I
Vol. de La cuina catalana. No és res
més, de fet, que la “llet gelada” (o llet gelà) dels valencians, una
llet freda amb canyella i llima o llimona que ara podeu comprar, envasada en
tetrabrik, al vostre supermercat, i que sempre ha fet la delícia des temps
estivals. També es fa a Mallorca amb el nom de llet preparada o llet a la
mallorquina. A Catalunya a vegades se’ n diu “llet merengada”, però no és ben
bé el mateix: aquesta darrera preparació, també valenciana, és, pròpiament, un
gelat. Inclou clares batudes. A les Canàries, un llet de similars
caracterítiques, forma part d’ un licor anomenat “leche rizada”- curiós nom,
per cert, i del qual n’ ignoro el seu origen-..

Els valencians, tan pròdigs, en
begudes refrescants, a les orxateries ofereixen també- a part de l´orxata,- el “blanc
i negre”, que és llet merengada amb granissat de cafè i el “cubà”, llet
merengada amb una bola de gelat de xocolata. I, finalment, les llets vegetals:
de xufla (orxata) o d’ ametlla, aquesta darrera tan típica de Mallorca (on
abans es preparava per Nadal) o el Marroc.

Per saber-en més:

Jaume Fàbrega

-La cuina catalana. Vol I (L´Isard)

-El gust d’ un poble. Els plats més famosos de la cuina catalana
(Cossetània Edicions)

-Les postres i els pastissos de l’ àvia (Cossetània Edicions)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!