El País Valencià és una potència mundial en la producció del que, genèricament, s’ hi anomenen taronges, que inclouen les taronges pròpiament dites, les mandaries i clementines i le llimes o llimones, si bé d’ aquestes darreres se’ n produieixen més a Múrcia.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
LES TARONGES I ALTRES CÍTRICS
Taronges dedel
Maresme, taronges de Valéncia, taronges de Sóller- cantat pel poeta de la Renaixença
Miquel Costa i Llobera- evocant els records d’ infantesa-, de Sevilla…
Era costum en moltes famílies catalanes- i també d’
alguns països d’ Europa- per Nadal, comprar unes magnífiques taronges que, amb
el seu color esclatants adornaven les festes i el paladar. A casa hi lluïen les
nàvel, però en realitat en menjàvem tot l´hivern, així com clementines i
mandarines i clementines
La taronja – el rei dels cítrics, és a dir, de les
fruites amb un gust agre, cosa que no
vol dir que no siguin dolces i no continguin sucre, i , a més, més que algunes
fruites aparentment més dolces- és, per definició, una fruita d’ hivern, si bé
ara el seu consum s’ ha estès durant tot l’ any. Hi ha varietats tardanes, com
les navellate i, a més, en vénen d’ altres països, com Àfrica del Sud.
Encara que sigui en forma de suc, la taronja és molt
present: és, com és sabut, al món occidental, la beguda d’ esmorzar més
universal. Igualment, el suc de taronja – i d’ altres cítrics, com naronges,
pomelos, etc. (o els seus derivats) són refrescos d’ una alta estima i, a més,
la base d’ altres begudes, còctels, etc.
Taronges i
taronges, …de la Xina
Les diverses menes de taronges- de l’ agra a la dolça- sembla
que tenen el seu origen a la Xina, on n’ hi ha notícies des de l’ any 2000 aC. La cançó de Nadal que
es canta a Catalunya i al País Valencià ho reflecteix- “La pastora Caterina/per
present li’n va portar/unes taronges de la Xina”. No obstant, la seva difusió
universal és deguda als europeus i, particularment, als portuguesos que, al
segle XVi, ja la varen conèixer a Orient- Xina i Japó-.Per això en àrab, turc i
diverses llengües asiàtiques i fins europees a la taronja se l’ anomena
“portugal” (amb diverses adaptacions, com bartogal, etc.). També s’ apunta el
fet que les primeres taronges dolces devien haver arribat de l Índia a través
de Vasco de Gama, de nació portuguesa (però en uns moments en què Portugal
pertanyia a la corona espanyola) a principis del segle XVI.
Més tard hi intervenen els catalans, els mallorquins i,
sobretot, els valencians. Les hortes del Maresme al segle XVIII esdevenen
famoses per les seves taronges.Al llarg del XIX, la bella ciutat mallorquina de
Sóller, cantada pel poeta, exporta tantes taronges a França que, encara avui,
els sollerincs tenen deixos francesos en la parla. I, del XVIII al XX, València
es fa famosa per les seves taronges, que generaran una fabulosa indústria
exportadora, el naixement d’ una burgesia incipient- glosada per Joan Fuster- i
el viatge de noms, sovint de clara morfologia catalana, que viatge arreu
embolicant amb papers, deliciosament decorats, les taronges dedicades a l’
exportació.
Sevilla i Gran
Bretanya
També es produeixen taronges i altres cítrics a Sevilla-
famosa des d’ antic per aquest cultiu-, Múrcia, Màlaga, Portugal, Itàlia- on és
molt apreciada la varietat sanguina, aquí ara pràcticament desapareguda, i que,
en canvi, de petit, es trobava al mercat de Banyoles-, a Israel, Califòrnia (on
les hi va dur un frare mallorquí de nació catalana, Juníper Serra, el 1565),
altres països d’ Amèrica- especialment al Carib- i, naturalment, en molts
països asiàtics del sud.
La taronja- i altres cítrics, com la taronja agra,
la llimona (llima al País Valencià), les
mandarines, clementines i satsumes, les llimones dolces o llimes- de color verd
i rodonenques, que ara ja es troben normalment-les naronges i pomelos, els
poncems, les curioses “mà de Buda” (cítric sagrat del qual en tinc un exmeplar)
els kumquats- d’ origen japonès, que es mengen amb la pela;encara que,
estrictament, no són cítrics- i altres tenen una gran versalitat culinària.
Serveixen per cuinar- ànec amb taronja, porc i altres-,
per amanir, marinar i condimentar- la llimona, particularment-, per fer
amanides, per fer confitures- és famosa mundialment la marmelade britànica, a base de taronja- fruites glacejades, gelats,
sorbets, coques,pastissos, xocolates, caramels així com sucs i refrescos.
La taronja dolça, fruit del taronger (Citrus sinensis) es presenta sota diverses
varietats: Nàvel, Navelina, Navel Late, Lane Late, Salustiana, Valencia Late,
Sanguinelli, Jaffa (Israel), Morocco Late (Marroc), maltesa de Tunísia.
La taronja agra, fruit del taronger bord (Citrus aurantium) s’ utilitza en cuina i
per fer confitures.
La llimona (Citrus
limon) és un condiment i refresc universal; també es confita en aiguasal- a
l’ estil del Marroc- i se’ n fan confitures.
Mandarines i
clementines
La mandarina- , fruit del mandariner (Citrus reticulata)que també ve de al
Xina- és més primerenca que la taronge, com les seves parentes satsuma i
clementina i es caracteritzen per la dolços i la pell molt més fina i fàcil de
pelar. Se’n produiexen a la regió de l´Ebre, a més dle País Valencià.
La naronja- alguna varietat és anomenada pomelo- és el
fruit del naronger (Citrus paradisi)-
el nom llatí al.ludiria a què seria la fruita d’ Eva-, mèrit que també s’
atribueix al poncem. N’ hi ha de blancs i de rosats, aquests més dolços.
El poncem o poncir és fruit del poncemer o ponciler (Citrus medica). Té una il.lustre tradició, des de l’ Edat Mitjana, pel que
fa a les confitures (poncemat) i xarops. Es el primer cítric conegut a Europa,
segurament procedent de l’ India.
Qumquats i
tangelos
A Amèrica i Àsia hi ha d’ altres varietats de cítrics o
de fruits assimilables, com els qumquats, els tangelos, etc.
A la nostra comarca sempre a les cases de pagès, si hi
havia un lloc arrecerat, hi havia o hi ha un llimoner. I, encara més, un
taronger agre. Aquesta taronja, de pell rugosa (nom a què es refereix el seu
nom francès- bigarade, com bigarrada,
ja que és pres de l occità) servia per a rentar els budells del porc- per ai`xo
en algun lloc de Catalunya i València se’ n diu “taronja de llavar budells”. A
casa, quan matàvem el porc, no faltaven mai. Però, a més, les fèim servir per a
l amanida- un cop bullides-, per confitar (en aigua , sal i vinagre) o per perfumar
u deliciós allioli. En canvi, l´ús més conegut arreu, que és la confitura o melmelada,
no era corrent. En Brugada, un pagès de Can Teixidor del Terme, quan anava a
mercat, particularment a Olot- on el taronger agre no s’ hi pot fer-, en venia
més que de dolces. I a casa seva feien taronja agra confitada amb bitxos, una
combinació deliciosa, que ne recorda composicions turques i romaneses similars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Holanda les anomenen sinassapelen ‘pomes de la xina’ en neerlandés, però l’orige en etiqueta és de qualsevòl altra part menys de la Xina.
Les principals varietats actuals originades al País Valencià, s’han produït per mutació espontànea degut a la polinització d’insectes.
Grup Sanguines: Sanguinelli mutació espontànea de Doble Fina l’any 1929 a Almenara.
Grup Nàvels: Navel-Late mutació espontànea de Washigton Navel l’any 1948 a Vinaròs.
Grup Blanques: Salustiana mutació espontànea de Comuna a Ènova l’any 1950; Barberina mutació espontànea de Valencia-Late a Rafelcofer l’any 1982.
Clementines: Clemenules mutació espontànea de Fina a Nules l’any 1953; Hernandina mutació espontànea de Fina a Picassent l’any 1966; Marisol mutació espontànea de Oroval a Betxí l’any 1970; Clemenpons mutació espontànea de Cemenules a Pego.
Grup Satsumes; Clausellina mutació espontànea de Satsuma a Almassora l’any 1962.
Grup Llimes: Verna varietat del país d’orige desconegut; Primafiori o fina varietat obtinguda per germinació d’una llavavor de llima comuna.
La Valencia-Late es creu que podria esdevindre de Portugal al segle XIX.
Navelina mutació espontànea de Early-Navel a EEUU en 1933 i desenvolupada per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries per a posar-la al mercat l’any 1968. En l’actualitat l’investigació va encaminada a la recerca de varietats triploides.
Altres varietats procedents d’Amèrica, Austràlia i el nord d’Àfrica:
Clementina Fina o Algerian d’orige desconegut, conreada al País Valencià l’any 1925.
Grup Tangerines: Nadorcott proceden dels seu conreu al Marroc.
Tangerines: Nadorcott conreada al Marroc.
Grup Hibrids: Nova Clemenvilla híbrid de Fina i Orlando obtesa per Gardner i Bellows en Florida l’any 1942.
Grup Pomelos: Procedent del Barbados i el Carib, conreada als EEUU amb varietats com la Marsh i la Riored; La Star Ruby ha estat obtesa per irradiació de la llavor de la varietat Hudson per la Universitat de Texas.
Washington Navel mutació espontànea de la varietat Selecta a Bahia (Brasil) al segle XVIII.
I Navel Lane-Late i Navel Powell mutació espontànea de Washington Navel a Austràlia l’any 1950 i 1982 respectivament.