El sol és un bé preciós, també per a l’ elaboració d’ aliments.
EL, FONT ECOLÒGICA PER CONSERVAR EL MENJAREl sol forma una part molt important del menjar, des de la Prehistòria fins avui. Ara mateix, per exemple, es comercialitzen cuines i forns que van amb energia solar, producte de la investigacio aplicada a aquest camp. Però en el passat- i de fet, encara avui, en totes les cultures-, el sol és present en el transcurs del cicle anual aplicat a l´alimentació, d’ una banda, i , de l´altra, és una factor important de la preparació d’ alguns ingredients alimentaris (dessecar fruita, peix, carn, etc.)- o de begudes (elaboració de la ratafia i altres).El mateix cicle cristià de Nadal és l’ adaptació, per part de l´Església, de la festa romana- i també anterior- del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol invicte. De fet, molts dels elements antropològics i culinaris del Nadal remeten a la idea del sol, o, metafòricament, de la llum i el foc. Així el “tió” és el tronc que es crema i dóna llum, o bé regals (llum, en sentit figurat), com l´arbre de Nadal nòrdic. Als Pirineus encara és viva la tradició de les falles o fogueres, que es repetiran un altre dia del Solstici, per Sant Joan- també cristianització d’ una festa anterior-. Als països escandinaus i nòrdics, persones o arbres s’ adornen (les primeres el cap) amb espelmes, seguint el mateix esquema i els països anglosaxons- i sobretot els Estats Units i el Canadà- són un veritable esclat d’ il.luminacions, que no manquen a l´interior (arbre, bombetes) a tot l´exterior de cap casa.El solstici d’ estiu ens dóna la coca de Sant Joan, que originàriament era rodona (tenia forma de sol) i, com és sabut, hi ha igualment, a tots els Països Catalans, la tradició de les fogueres que il.luminen la nit.Igualment, , hem d’ evocar la primacia del sol en l´art importantíssim i ancestral de fer assecar –i així disposar-ne tot l´any- certs aliments: fruites com els albercocs, préssecs (orellanes), prunes, “cascavellicos”, figues, raïm (panses) etc. Aquests productes han tingut i tenen una enorme importància en l’alimentació humana i, encara avui, són la base de tota mena de farcits per a carn (pollastre, gall dindi), embotits (com la botifarra dolça amb fruita seca), arrossos (que als països orientals, àrabs i asiàtics solen incloure aquests productes), plats de verdures, o llegums, etc. I, naturalment, els dolós i la pastisseria: des de l´asure turc- que és una mena d’ “orgia” dolça a base de fruita seca-, passant per la grana de capellà o les postres de músic, els púdings, les tartes i pastissos, les coques, les xocolates i bombons, etc. Fins i tot en alguns països són tradicionals les begudes- com certs visn calents o aromàtics- que inclouen aquesta fruita seca.També s’ assequen al sol hortalisses com els tomàquets (ara tan de moda, tant procedents d’ Itàlia com autòctons, de Mallorca o del País Valencià), les albergínies, els pebrots i bitxos (cireretes, nyores, pebrots de romesco, etc.), els gombos (dits també okra, propis de l´Orient, Amèrica i el Magrib), les algues. Les algues, per elles soles, constituexeN una de les produccions assecades al sol de mèis èxit gastronòmic i més futur. Si bé els seus productors tradicionals són els països orientals, i especialment la Xina i el Japó, ara també se’ n produeixen a Galícia. Un altre producte ma´ri per al qual és imprescindible l´acció del sol és la sal, incloent les diverses sals gurmet ara tan de moda- de Guérande, de la Camarga, de cocó o flor de sal de Mallorca, de Maldon, gal.lesa, etc.-. L´assecat de peix i marisc ha estat i és una gran tradició alimentària i gastronòmica, sobretot al País Valencià (capellans, verats, moixama), a l´Ebre (xapadillos d’ anguila) i a Formentera (peix sec, pops, etc.), sense oblidar el peixopalo o el bacallà, procedents del Nord (aquí, antigament, el lluç, el congre, etc.). Pe`ro aquesta tradició es troba no solament arreu de la Mediterrània – per exemple a Grècia i a Turquia, sinó també a les Canàries i, de fet, arreu del món. Als països de l´extrem Orient s’ assequen peixos menuts, gambes, les espardenyes, etc. La carn, per acabar, ens dóna productes com la carn seca (charqui, tassall o “tasajo”) d’ Amèrica i altres carns assecades al sol d’ arreu del món. Es poden assecar la vedella o bou, el cérvol, el porc, el xai, el ren: pràcticament no hi cap cap mena de carn que es resisteixi a aquest procediment de conservació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona nit m’agradaria compartir l’ecologia lligada a la gastronomia i és molt recomanable parlar del restaurant Melba de Vic. Allí podreu disfrutar del bon menjar, però del bon menjar en tots els sentits, amb el gust, el gust va ser meu quant vaig menjar-hi, productes de primeríssima qualitat la gran majoria biològics, de petits productors de la zona, ens explica la Maria, cap de sala, amb uns gustos d’aquells que ja no se’n troben, cuinats amb respecte i moltíssima destresa. Minestra de verdures d’hivern amb tòfona, consomé de conill de bosc (caça), carré de xai rostit al romaní, lluç al vapor, untuosíssim. Olors que et deixen entreveure que l’experiència promet, el tacte no l’oblidem però el passem a la boca, li direm tacte bucal, i també brutal, tot en conjunt. La vista de la taula, assolellada, al jardí amb plantes aromàtiques que formen part important dels plats, el sol que ajudaba a il·luminar els plats al servir-nos, i que més us puc dir, em vaig quedar tant sorpresa que tal qual us ho explico, un lloc amb un caliu especial on tot és posa en dansa per a fer-the sentir així, afortunat d’haver-hi estat. Nora M.C.