BONA VIDA

Jaume Fàbrega (Vilavenut, 1948)

ACTIVISME CATALANISTA, CULTURAL I CÍVIC

Jaume Fàbrega fa nació catalana des d’ un aspecte clau de la cultura: la cuina. A més, és l´ únic autor que  qualsevol àmbit, premsa, ràdio, llibres, conferències, sempre ha tingut i té en compte la perspectiva dels Països Catalans (Josep Guia, Universitat de València, 2000).

Un servidor ve de pagès. Ja de petit era catalanista i fins i tot independentista, no pas per ambient familiar (la mare era la mestra del poble, Vilavenut, i estava ensinistrada pel franquisme) i el meu pare pagès illetrat, sinó perquè rebutjava el model escolar. Per casualitat vaig trobar un amagatall on hi havia amagat llibres de l´escola republicana. Vaig començar a devorar-los amb fruïció. En recordo especialment “Les pedres parlen”, de Rafael Tasis, on alertava els catalans contra el feixisme que esta a punt de triomfar. El missatge em va impactar, i em va fer independentista de cop. També el “Sil.labari breu”, “Llibre de la Natura”, “Lectures d’ infants” (amb dibuixos de Lola Anglada), “Garba. Antologia de les lletres catalanes”, “Lliçons de llenguatge”, “Gramàtica catalana. Primer grau”, “El meu llibre”, “Terra catalana (dedicat a Pompeu Fabra) i altres. Va arribar a un punt que sabies escriure millor el català que el castellà. El Sr. Bragulat, de l’ Acadèmia Abat Bonito- del qual en tinc un excel.lent record- feia remarcar, a classe, que era un cas únic, ja que era l´únic que feia els apunts en català.

Quan vaig anar a estudiar a la Universitat de Barcelona, mercès a una beca, i donant classes de català a una americana-vaig tenir la sort d’ anar a parar a la Residència Sant Anton, d’ ambient catalanista, i on venien personatges com Salvador Espriu- que em va causar una profunda impressió i em va dedicar un llibre- i tenia de companys personatges com Biel Mesquida- que em llegia els seus poemes-. Em vaig fer del FAC (Front d’ Alliberament Català), un grup activista. Vaig fer diverses accions, entre elles la crema de la Cadira Episcopal- el bisbe d’ aleshores era la bèstia negra del catalanisme-, que va ser portada de “La Vanguardia”.

Freqüentava ambients a mig camí entre el catalanisme i l’ espanyolisme- amb Gabriel Ferrater, Narcís Comadira, Salvador Oliva, Josep Español-. Els meus companys de pis, pertanyents a la burgesia gironina (J. Nolla, J. Genover, JM Nolla…) no eren catalanistes, o , si més no eren indiferents. Recordo que es burlaven de que jo escoltés música en català.

En retornar a Girona vaig ser promotor i fundador del PSC (que en aquells moments es declarava a favor de l´autodeterminació i pels Països Catalans, una qüestió que m’ interessava (de fet hi viatjava arreu, així com a Occitània). Compartíem militància amb la Maria Aurèlia Capmany o l´Alexandre Cirici (que va ser professor meu, molt estimat). De fet, en entrar al Tint2- un servidor era l´autor de les propostes, la recerca i els textos- els vaig fer venir a fer sengles xerrades.  Cal fer notar que el PSC, a les primeres eleccions democràtiques va guanyar a Banyoles. El local electoral- l únic que hi havia a Banyoles- era al garatge de sota casa, i va crear un gran enrenou.Un cap acabat el cicle del Tint2 , a partir d’ una idea de proposta de museu per part de Jordi Gimferrer, vaig proposar que fos dedicat a l´art dels Països Catalans (MACPPP). Vaig ser l´autor dels textos  i amb en Xicu Cabanyes vam recollir material arreu (País Valencià, Catalunya Nord…). L’  escultura “Catalan Power” d’ Andreu Alfaro que actualment és a Banyoles va ser fruit de l´amistat amb l´escultor. Vàrem aconseguir que a l’ Alguer retolessin un carrer amb el nom de “Banyoles”.

Vaig treballar durant anys a l´Arxiu Història del Col.legi d’ Arquitectes, on vaig  co-comissariar exposicions de conscienciació urbana- com “Girona que bonic era vure’t” i altres,  i vaig ajudar a les campanyes de salvament de monuments com l´Alfolí de la Sal o el Cementiri Marí de l’ Escala, el Casino dels Nois de Sant Feliu de Güíxols, etc.

Vaig fundar la UGT de Banyoles, contactant amb un militant històric (abans havia militat al sindicat USO), i vàrem arribar a ser més de 1000 militants. Organitzava cursos de formació sobre el fet nacional català- també per al PSC que jo mateix donava. Aquí vaig contactar amb la Carmen Jiménez, una migrant andalusa, que va llegir el discurs de l´11 de setembre, amb el qual li vaig ajudar. La UGT i els militants – entre ells molts emigrant-s es van apropar a les idees catalanistes.

Naturalment vaig ser fundador i vaig formar part activa de l’ Assemblea Democràtica i vaig participar activament en les seves activitats i reunions (per exemple, al Collell).

Durant un temps em vaig dedicar a impartir xerrades sobre Catalunya, els seus drets i els moviments d’ emancipació nacional  per a entitats cíviques, el PSC, ERC, etc.  En diversos viatges, in situ vaig mostrar la situació catalana a partits com el PASOK grec, el PSI o el PSP.

Vaig ser l’ impulsor a la comarca de la Marxa per la Llibertat: de fet vaig transportar tota la columna amb el meu cotxe, amb diversos viatges, a casa, on els vaig acollir. Encara ara no entenc com hi van cabre tots!. Naturalment el meu àtic (Vallespirans 9) era vigilat constantment per la Guàrdia Civil ( s’ hi celebraven, a més reunions catalanistes, del PSC, de la UGT…). Vaig assistir a diverses reunions i activitats de la Marxa (Ripoll, acompanyament de les vagues de fam d’ en Xirinachs o en Gamundi, etc.).

A Girona vaig impulsar, amb l´Enric Marquès, l’ Assemblea Democràtica d’ Artistes (ADG), que va tenir un paper molt rellevant- a tot Catalunya, en la mobilització artística i cívica (exposicions, ecologia, Drets Humans, Estatut, Homenatge a Carles Rahola, Amnistia, etc.

Després dels Jocs Olímpics, arran de la Garzonada, vaig inaugurar l´acabat de construir Teatre Municipal amb un parlant de solidaritat amb els torturats, alguns amics meu, com en Dalmau.

Vaig continuar col.laborant amb entitats catalanistes, com ara Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, etc. Aquesta, de fet, em va distingir amb un premi anual per les meves activitats en favor de la llengua catalana, així com ho va fer l’ ADAG de Girona i una entitat catalanista de la Franja de Ponent(Premi Jaume I). A les manifestacions pel català i el país sovint era cridat a dir unes paraules (per exemple en una manifestació a Santa Coloma de Farners pel català als jutjats), i altres que no recordo. Al mateix temps continuava la tasca en pro dels Països Catalans, a la UCE de Prada, a Artà (Mallorca), on durant uns anys vaig fer xerrades a alumnes de català de tot el món i, sobretot al País Valencià, on vaig col.laborar amb el PSAN de Josep Guia(amb el meu cotxe hi portava les revistes i manifestos impresos a Barcelona i assitia a les reunions importants) , així com, també amb l’ Eliseu Climent, amb el qual es va establir una col.laboració molt estreta. Amb ell portava la pancarta oficial de la Diada del 9 d’ Octubre, i la Policia Nacional em va denunciar i va enviar una fot ala Rectorat de l’ Autònoma (on feia de Professos)…on es veia que m’ acompanyava Joan Solà, Rector d’ aquesta Universitat!.

En la setantena llarga de llibres i enciclopèdies  que ha publicat, en els milers d’ articles escrits, en tota mena d’ accions, conferències, espectacles (com “El Cor menjat”, que ha fet arreu del territori,  incloent la Catalunya Nord, Mallorca i el País Valencià), sempre ha tingut en compte la llengua i tots els Països Catalans. També a les classes o màsters impartits a la Universitat de Girona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de València, Alacant, Hospital Trias i Pujol, Universitat Politècnica, Universitat Catalana d’ Estiu, Universitat Popular de Gandia i altres, així com les conferències i altres actes a tot el territori sempre ha tingut aquesta perspectiva.

Síntesi

-Mentre estudia Barcelona, s’ integra en els moviments estudiantils i de resistència catalanista, tot participant, com a activista, en alguna acció de signe catalanista del FAC així així com a l’ SDEUB.

-No accepta presentar la tesi en espanyol, hi ha d’esperar del 1972 al 1975 perquè li sigui acceptada. Obté la qualificació “Excel.lent Cum Laude per unanimitat” i esdevé la primera en català de al Facultat de Filosofia i Lletres.

-Participa també en tota mena de projectes culturals (Premsa Catalana, 1974, 1r. Congrés de Cultura Catalana i altres).

-Organitza a Banyoles  l’ acolliment de la Marxa de la Llibertat. Participa en l’ Assemblea final (Col.legi Salesià, Ripoll, 1976).

-És fundador de l’ Assemblea democràtica de Catalunya a Banyoles (1976). Organitzat les primeres celebracions de l 11 de setembre.

-Recolza activament les vagues de fam de Josep M. Xirinachs i, a Girona, de Ricard Gamundi.

-En aquesta època realitza activisme clandestí a Girona i ingressa Convergència Socialista de Catalunya, després PSC , en l’ època  en què aquestes formacions defensaven l’ autodeterminació i la coordinació dels Països Catalans. També funda la mateixa organització a Banyoles (on guanya les primeres eleccions democràtiques). Forma part del Front de Lluita a l’ Empresa i arriba al Consell General (obté la màxima votació assembleària de tota la Federació). A Banyoles, el PSC guanya les primeres eleccions democràtiques (1979). Cincideix en diversos actes amb Cirici Pellicer, Maria Aurèlia Capmany, Oriol Martorell, etc….

-Funda la secció local d’ UGT, d’ on esdevé Secretari d’ Organització, 1977 i Primer Secretari). Comença amb un sol militant i ateny  un miler d’ afiliats. Hi organitza la primera vaga de la postguerra (fusteria, 1977) i, a nivell, “provincial”, participa activament en la de la Construcció (1983) i participa, com a delegat, en el IV Congrés.

-El catalanisme i la solidaritat amb les nacions oprimides el porten a aprendre occità i  a assistir a escoles d’ estiu i mobilitzacions occitanistes. Semblantment, assisteix als actes i manifestacions més importants dins el marc dels Països Catalans: Dies de els Balears, Aplec del Puig, diada valenciana, Premis Octubre (des del 1975); Perpinyà, Eivissa, ;Sarlat, Montpeller, Nimes, Larzac… Viatja a altres nacions oprimides: Euskadi, Galícia, Friül, Eslovènia, Kurdistan turc, Macedònia, Croàcia, kabília (Magrib)…

-Funda a Girona el Comitè de Solidaritat amb Llatino-Amèrica, que aplega particularment argentis i uruguaians (1979). Munta

diversos actes de solidaritat amb Argentina, Uruguai, Nicaràgua, Guinea Equatorial. Organtiza debats , jornades i altres actes amb la participació de personatges com David Tieffenberg, Guillermo Hillcoat, Raúl Castro…

-Participa en entitats com el CIEMEN(1986), II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986)…

-Participa com a orador en actes unitaris: “Jornades per la llibertat dels patriotes catalans” (“El País Valencià és Països Catalans”, debat amb Pere Muñoz), 11 de Setembre (1992, 1993),  “Art per la Llibertat.Exposició contra la tortura i en solidaritat amb els independentistes detinguts”,Girona, 1992, Banyoles, 1993, “Solidarittat independentistes encausats”, Banyoles, 1995, Carrascar 99, Benigànim, 1999, País Valencià, Manifestació de Regidors de Cultura i Medi Ambient, València, 200, Aplec del Puig, València, 2000).Col.labora amb els Casals Jaume I.

-Escriu articles d’ opinió i polítics a “El Punt”, “El Observador” i altres mitjans en paper i digitals (“El Temps”, “Va de gust”, “Revista del Baix Empordà”…)

-Membre fundador i representant gironí del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

-L’ any 1998 és seleccionat, al costat de Miquel Martí i Pol, Enric Valor com a candidat al XIII Premis de Normalització Lingüistica que atorga l’ ADAC (Ateneu d’ Acció Cultural) de Girona.

-Durant el Procés, participa activament en diverses activitats i manifestacions.
-Textos de Jaume Fàbrega han estat seleccionats a les VI Jornades Escola Rural a Catalunya, Banyoles, 1987, en exàmens de llengua catalana (Girona, 1995) o en textos escolars per  1r d’ Educació Secundària Obligatòria( Llengua catalana i literatura 1r. ESO,Ed.Cruïla, Barcelona, 1996).

Finalment, al seva àmplia producció literària (77 llibres publicats fins ara), les seves intenses col·laboracions de ràdio (RNE, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura…), conferències i altres activitats sempre s’ han caracteritzat pel seu catalanisme militant i la defensa de l’ àmbit dels Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!