BONA VIDA

Jaume Fàbrega

26 d'abril de 2023
0 comentaris

garrapinyar

AMETLLES GARAPINYADES

Una elaboració que es ven a les fires i botigues de dolços, però que en algunes comarques (per exemple, al Pallars, a l’ Urgell, a l’ Alt Camp, a la Conca de Barberà, etc., es fa a les cases. En aquesta comarca se solen anomenar “ametlles rapinyades”, accepció que el Diccionari Català Valencià Balear no recull. Es una elaboració parenta del praliné, que passa per una invenció francesa, feta per primera vegada al segle XVII a la cuina del mariscal de Pléssis-Pralin. A Llibre de totes maneres de confits, segurament el primer manual europeu de confiteria (s. XV), ja hi apareixen elaboracions similars. La mateixa confecció es pot fer amb nous. A les Garrigues se’ n diuen “ametlles rampinyades”.

Ingredients

1 tassa grossa d’ametllons pelats (ametlles crues; bessons d’ ametla, a Mallorca)

1 tassa de cafè de sucre

1 tassa de cafè d’aigua (o una mica menys)

Elaboració

Poseu una cassola de terrissa al foc, ni alt ni baix, amb les ametlles, el sucre ei l’ aigua. Amb una cullera de fusta ho aneu remenant,fins que l’ aigua s’ hagi consumit. Un cop consumida,baixeu el foc i no deixeu de remenar ni un moment,per evitar que els ametllons s’ aferrin a la cassola. El sucre es torna de color blanc i, finalment, de color rosat: en aquest moment les ametlles ja estaran fetes.

A l’ endemig potser haurà estat necessari tornar a pujar una mica el foc. Aquesta operació ens pot portat uns 3/4 d’ hora. Quan estigueu, tireu-los sobre un drap o sobre un marbre untat amb oli (pot ser oli d’ ametlles) a fi que no s’enganxin fins que es refredin. Es conserven un cert temps.

Notes

Si utilitzeu una cassola de terrissa, cal que sigui nova (si bé prèviament remullada unes 8 hores) o bé que només serveixi per a fer preparacions dolces.

També es pot utilitzar una paella o, com fan els confiters, un perol d’ aram. Es un recipient delicat, pel verdet que pot produir, ja que és tòxic.

Hi ha dones que enriqueixen la recepta afegint a la barreja un raig d’ anís o de brandi, una pela de llimona, un canó de canyella.

També es pot fer amb avellanes, afegint-hi, en una recepta moderna, un pols de pebre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!