“Dels pecats del piu Déu sen riu”, fa una remarcable dita valenciana…I els de la gola, ni els olora, cre jo… I si barregem piu i gola?…Que hi ha de la cuina eròtica?
L´EROTISME A LA CUINA
No és pas una cosa d’ ara la preocupació per les
menges suposadament amb efectes eròtics, o sigui, que poden estimular la nostra
líbido. Hi ha dues cultures mil.lenàries, la hindú i la xinesa, que sempre s’
ha preocupat per aquest tema, si bé els indis, en ser majoritàriament
vegetarians, ho tenen una mica dur de pelar.
Sembla
més aviat dubtós, científicament, que hi
hagi substàncies pròpiament afrodisíaques- és a dir, capaces d’ estimular el
desig sexual.
No
obstant i això, hi ha una tradició mil.lenària de plats i àpats eròtics, o amb
suposats efectes afrodisíacs.
La
sensualitat aplicada al menjar apareix insinuada a la Bíblia i és recollida en la tradició àrab (“déu
va fer 10 parts de sensualitat, i 9 són per als musulmans”, diuen ells
mateixos). Encara avui, possiblement al gent més sensual del món són els pobles
islàmics i, d’entre ells, segurament els primers són els turcs.
La
famosa “passió turca”, doncs, no és pas una entelèquia!
Tant
en la tradició semítica com en la hindú, hi ha nombrosos manuals eròtics que
inclouen receptes afrodisíaques.
Al
Marroc, el ras-al-hanut, (que vol dir “el millor de la botiga”,
literalemtn el cap), la cantàrida (pols d’ ala d’ insecte, l’ “spanish
fly” de les botigues de sexe) i la belladona l’ ornen amb ressons
genèsics. Ara és possible trobar aquesta meravellosa barreja d’ espècies al
nostre país, si bé desproveïda d’ aquests ingredients preciosos. O, si no, ens
podem conformar amb un “alçapiu” (menta), dins la jocunda tradició
valenciana de sexe, cuina i plaer. També és valenciana la “llet
gelada”, un clàssic afrodisíac de llet amb canyella i llimona., dita “llet
preparada” o “llet a la mallorquina” a Mallorca i “llet merengada” a Catalunya.Les
“receptes afrodisíaques” solen ser “immorals”-com diria
Vázquez Montalbán-pel fet que solen ser incertes.
Això
no impedeix que sé escriguin desenes de llibres sobre una cuina pretesament
afrodisíaques, que, per descomptat, són una total bestiesa. Ni tan sols hi apareixen
receptes com les esmentades, que, si que serien de les poques que podríem
considerar dins aquesta categoria. Això, si, sempre han tingut be les oques. Ja
el rei Joan II, Amador de la Gentilesa, feia cartes a la seva dona que estiuejava
a l´Arboc del Penedès demanant-li que manés fes preparar al majordom receptes
eròtiques, i més explícit no podia ser, ja que deia que eren per jaure amb
ella. Hi apareixen els “botons de moltó” és a dir les turmes de xai; a tot el
món hi ha el costum de menjar testicles d’ animals, creient que tenen efectes
miraculosos; també ens parla de les “adolles”- un embotit probablement similar
a la botifarra de perol- i les peres amb formatge- unes postres que encara es
fan a Itàlia-.
En
tot cas, les hauríem de considerar una mena de placebo de la líbido.Tot i que
és evident que ens erotitzarà més un plat ben condimentat que no pas un de mal fet. I que allò que
compta, finalment, és la companyia…I que la nota no pugi massa, és clar.
A
l’ Speculum al foder, o “mirall del fotre”, mena de
“kamasutra” català del s. XIV- el primer d’ Europa-, hi apareix una
recepta de “medicina per endreçar la verga”, que no és res més que la
“llet gelà” que ja hem
esmentat.
Per saber-ne més
Jaume Fàbrega: Cuina
i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià (Pagès)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!