No hi ha una cuina afrodisíaca, però si que hi ha menges i productes que la tradició popular els atribueix un significat eròtic.
MENGES ERÒTIQUES
“M’arrossega, m’ arrossega/m’arrossega no em fa mal:/lo que escampa es meu pardal/sa teva poma ho replega”
D’ entrada cal esmentar certs productes alimentaris de la tradició afrodisíaca popular, com són el marisc, les garotes, les ostres, les tòfones, la menta (que “l’ amor augmenta”; valencians i eivissencs en fan el combinat dit, justament, “Alçapiu”), les espècies, algunes herbes com l’ orenga (i el marduix?) i fins i tot, l’ all o el bitxo.
Aquesta ja era una qüestió que preocupava els nostres avantpassats , del rei cap avall, que també s’ interessaven per “les viandes que ajuden al foder”, o sigui, al cardar, al boixar: i emprem aquests mots en el sentit medieval i popular.
Aquesta bonica expressió de foder és la que fa servir l’ anònim autor del Speculum al foder, o sigui,en llenguatge d’ avui, “Manual del fotre”, un manuscrit amb receptes afrodisíaques del segle XIV .S’ hi recull la recepta de “medicina per endreçar la verga” , que no és que, ni més ni menys, la “llet gelà” que encara avui beuen els valencians (entesos en coses de l’ amor), o sigui , la “llet a la mallorquina”.
En la nostra llengua s’hi va publicar no solament el primer receptari eròtic occidental, com el que acabem de citar, i, d’ autor català,el primer manual estrictament amatori, el De coitu del gran metge i científic del segle XIV Arnau de Vilanova, el mateix que assessorava els reis i papes en qüestions de “regiment de vida” o alimentació i que va a posar a punt el destil.lat d’ aiguardents -un afrodisíac clàssic-.
La preocupació dels nostres reis per aquestes matèries, altrament, es demostra a través de diversos documents medievals. Pere I rei “catòlic” que va perdre al batalla de Muret a causa,segons el cronista, del fet que es va passar tota la nit folgant amb dones-després, està clar, d’ un copiós sopar afrodisíac…- Aquesta batalla va suposar la frustració del somni de la gran nació occitano-catalana,i la conquista i genocidi d’Occitània per part de França. Al seu torn, Joan I,Amador de la gentilesa,el 1391, es preocupava de fer avisar abans a la seva muller quan hi anava el cap de setmana: “Molt cara companyona. Demà nòs anam a l’ Arboç e a sopar e jaure ab vós;pregant-vos que entre les altres viandes nos facets aparellar andolles e botons de moltó”.Les “andolles” són, segurament un embotit que podem comparar amb el botifarró. Pel que fa als “botons de moltó”, són les turmes de xai que, efectivament, són considerats una tradicional menja eròtica (per exemple, al llibre ja esmentat de Speculum al foder).
Un episodi més ,finalment, va ser desgraciat per a la nostra història nacional. Un altre “rei catòlic” -però ja no de nissaga catalana-, Ferran II va anar a folgar amb la seva muller, que ja no era Isabel de Castella “la catòlica” (!), sinó Germana de Foix (altrament, culpable dels inicis de l’espanyolització de València) a Carrioncillo, prop de Medina del Campo. Dues dames de la cort li varen fer preparar una clàssica vianda afrodisíaca,un potatge fred de “botons de bou”…Amb el resultat de la mort sobtada del rei, cosa que fou tràgica per a la nostra història : si hagués nascut un fill, hagués heretat la Corona de Catalunya-Aragó,i per tant l’ invent-tan profitós per als espanyols- de la “unidad de España”, se n’ anava en orris.
A Mallorca,tal com ens ha mostrat Gabriel Janer Manila, tota l’horta , el camp i l’aire són eròtics i poden designar parts eròtiques:pardal, botifarró, fava, poma,pruna, castanya,nespla,alfabeguera, bajoca, flor, carxofa, taronja, garrova, figa, codonya, esclatasang, melicotó, meló, mussola, cabrit, perdiu…I expressions mengívoels tan abellidores com “es potet de sa mantega”, “es pastís”…També estris i recipients:greixonera, cantimplòria…Fins i tot són termes eròtics s’hortet, es sementer, sa marjada, es comellar, sa rota, es vedat, sa pleta, sa garriga. I si anem a l´horta de Valéncia, i ja a partir de Bernat i Baldoví, l´esclat eròtic de l horta és luxuriós i barroc: naps, xirivies, cacauets, xufles…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin tema més important,… Jaume aquest tema és mereix molt més del que ens donen. Avui has clavat el clau. Per moltes raons, peró tot sovint només ens relacionen el sexe amb drogues, violéncia, delictes, problemes en general. Molts programes divulgatius de cuina, també de sexe i cap de positiu en quan a la seva interrelació emocional, si més no, tant positius com el potencial ampliament desconegut que relaciona els dos conceptes. I no precisament només en l’anecdótica part de l’aportació afrodiasíaca dels alguns aliments, si no la part psicológica que predisposa a les persones al benestar corporal en tots el sentits i per tant una contribució extraordinária per la convivéncia de les persones . M’emprenya molt la frase feta castellana "… hay que ganar al marido por el estómago", per qué la és molt masclista, peró si l’extrapolem a ambdós sexes, és simplement meravellosa. T’asseguro que tinc la tentació de fer-ne un tractat i a més de ser un best-seller sería una gran aportació a la societat per evitar ( ó retardar) les crisis de parella. Parlem-ne !