“Restaurantes de la dieta mediterránea”, Institut Europeu de la Mediterrània ( les seves publicaicons sobre dieta, forá prescindibles), dieta mediterrània, música mediterrània, sovint aquest adjectiu es un comodí buit per no fer servir la paraula Catalunya i, no cal dir-ho, al.ludir als Països Catalans.
LA DIETA KELLOGS
Kellogs, Gallina Blanca, Puratos (productes químics per al pa i brioxeria industrial), Danone, Torres, Freixent…aquestes i altres empreses i multinacionals de l´alimentació- algunes de les quals, com es pot veure, fabriquen típics productes “mediterranis” (com cereals a l´estil americà) tenen registrada la marca comercial “Dieta mediterránea”, convertida en Fundación- tot en castellà, perquè deuen creure que no es pot ser català i mediterrani-. Amb això ja es pot veure que darrera aquesta atractiva etiqueta hi ha forts interessos comercials que, de cap manera, hem de pensar que són àngels benefactors que procuren una alimentació més sana o natural. Per cert, on co.locarem el vi, tenint en compte que la major part de mediterranis- els islàmics del Magrib, Orient Pròxim, etc. també ho són-, sabent que si en beus vas a l´infern i algun aiatol.là vinòfob, fins i tot, et pot condemnar a mort?. I on posem el proc que ha estat, històricament, al carn més consumida a la Mediterrània occidental; però que és prohibit per jueus i musulmans?. Una altra pregunta: aniríeu a un restaurant que s’ anuncien que presenta un menú basat en la “dieta mediterrània”, quan el que he de fer al restaurant és disfrutar, i no fer règim?. En una conversa amb una alta funcionària del sr Huguet, quan li vaig presentar les meves reserves sobre el fet que la Generalitat de Catalunya aboni aquesta campanya, em va dir que continuarien fent-ho. Tenen, el nostre govern- o el sr. Huguet, o Agricultura interessos amb aquestes empreses?. O, encara pitjor: abonen una política de descatalanització de al cuina, ja que quan un restaurant ens diu que fa “cuina mediterrània” ho fa per no dir que és cuina catalana. Per això tot això de l´exaltació miraculosa de al “mediterraneïtat” sol anar unida a evitar dos pecats nefands: parlar de Catalunya o parlar dels Països Catalans. Com diuen els antropòlegs i nutricionistes seriosos i que no depenen de les bajanades mediàtiques o dels diners de les multinacionals- o del govern de torn-, l´anomenada “dieta mediterrània” és un mite biomèdic. O, com a mínim és un conjunt de mitges veritats que formen una gran mentida: ni històricament ha existit- els nostre avantpassats ibers bevien cervesa-, i productes “típics” de al dieta mediterrània han vingut de molt lluny: el blat, l´olivera,la vinya, el pollastre o el tomàquet. I no és poc. El que sí que hi ha- i són una aportació gastronòmica fonamental- són les cuines mediterrànies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La meva padrina cuinava amb llard de porc molts vegades, sobretot amb rostits i guisats. I molt abans tinc entès que els habitants d’aquest país, o sia Catalunya, només usaven l’oli per a les amanides i per al pa amb tomàquet. I la quantitat de fetge (de vedella, de porc, de xai, de pollastre i de conill) que la bona dona va arribar a endrepar en el curs de tota la seva vida (86 anys), provocaria basarda (o basques vés a saber) a aquests “savis” de la cuina mediterrània. I no tan sols fetge sinó menuts i freixures de tota mena: cervells, pedrers, turmes, ronyons, llengua, peus, cap i pota, galtes, sang de pollastre fregida un cop deixada quallar…. Alguns d’aquests productes, carregats de greix i col·lesterol per parar un tren en marxa. Jo els hi vaig veure menjar i jo mateix n’he menjat i en menjo. I no cal esmentar les botifarres i les escudelles amb tot el seu greix suculent. Ja ho saben això els “savis” de la cuina mediterrània, o potser és que els catalans no en som, de mediterranis? Salut i col·lesterol !!!
Hi estic molt d’acord amb el que planteges, Jaume, la medierraneïtat, ai, va unida al negoci i contra aìxò veig difícil de lluitar. Hi ha molt de malentés, confusionisme i mentides a dojo en tot això de les etiquetes, igual com passa amb els productes naturals. l’Alcorà no prohibeix el consum de vi, el considera un aliment sanitós, altra cosa són els intèrprets de l’ortodòxia. Crec recordar algun text antic àrab on es recomanava beure vi als malats per aconseguir un enfortiment més ràpid i trobe que els tuaregs elaboren un vi de dàtil.
Perla