Seguint un fil de debat proposat pels meus seguidors- sense els quals aquest bloc no tindria sentit-,heus aquí algunes coses- potser divertides- sobre les faves, els fesols o mongetes, els garrofons i la menta. Gràcies xiquets i xiquetes, nois i noies, minyons i minyones, xicons i xicones, gojats i gojates, tots/totes!
LES
FAVES FRÍGIDES , LES FAVES QUE SÓN MONGETES I LA MENTA
El
garrofó no és una fava, com se sol dir o publicar sovint. Si que s’ hi assembla
per l’ aspecte i la grandària- i el seu color verd, quan és tendra- de més
consideració que una mongeta o fesol normal. Dita també mongeta o fesol de Lima
(lima beans, en anglès, Limabohne, en alemany, haba lima en espanyol,haricot de
Lime, en francès). És essencial en la paella valenciana de l Hort. Pot tenir
altres noms, com bajocó (bajoca és tavella, i per extensió, fesol). Procedeix
de l´Amèrica tropical i subtropical (de Mèxic, Perú, fins a Cuba,
Belize…etc.).
A la
Península Ibèrica crec que només és coneguda al País Valencià. Però també l’ he
localitzada en països de l’ est i el Pròxim Orient; a Grècia i a Turquia, on l´he
menjat amb tomàquet, se’ n diu yigantes (fesol
gegant).
Té
una textura suau i molt agradable, més semblant a la dels fesols que a la de
les faves pròpiament dites.
Ja se
sap que les faves- i potser les mongetes?- estan relacionades amb el sexe, tant
en l antiga tradició grecomedieval, com popular, si més no pel nom.
En un
llibret meu traduït al francès (96
recettes de tapas), una de les receptes, que en l´original català consta com a “Faves fregides”, en francès ha
estat traduït com “Fèves froides” (faves
fredes), que, naturalment, no és ben bé el mateix. Cal dir, d’ entrada, que és
un error mínim ja que altres llibres que em foren traduïts- a l´espanyol (com
el Dalícies. A taula amb Salvador Dalí)
el conjunt de disbarats traductoris hi és a l´altura dle geni del pintor.
No és
que hom tingui una especial mala sort, sinó que aquest és un fenòmen corrent,
fins i tot a les cartes dels restaurants, sovint plenes d’ errors multilingüístics
que fan irreconeixibles el nom del plat (en una d’ aquestes cartes, per
exemple, havien traduït “cabbage”- col-, per garbage– escombraries). Fins i tot a les cartes en català, es
perpetuen errors- per culpa, sovint, de correctors oficials- com anomenar amb
l´impertinent “xarrup” el correctíssim sorbet.
Tornem,
però a les nostres faves fredes. Tot imaginant el recorregut mental del
traductor o traductora, segurament va relacionar- conscientment o no-
“fregides” amb fredes, passant és clar, per frígides. Tenim doncs, per
casualitat, una sensacional recepta de “faves frígides”, plenament coherent,
com veuran, si tenen l´amabilitat de seguir-me. D’ entrada, com sabia bé Bernat i Baldoví, les glosses
mallorquines i les cançons tradicionals catalanes, fava i punta de la fava són
expressions ben corrents amb significat sexual. Doncs bé: com és sabut, Pitàgoras- un savi grec que va fundar
un amena de secta vegetariana- prohibia als seus seguidors menjar faves.
Igualment, es diu que els monjos medievals tenien prohibit de menjar-ne, a
causa de la relació d’ aquest llegum amb la líbido. S’ escau doncs,
perfectament, de proposar una recepta de “Faves frígides”, despullades de tota
sospita libidinosa i eròtica…Malgrat que puguin portar menta, “que l´amor
augmenta” o, més vulgarment, que “fa anar la dona calenta”. Les faves, a Catalunya,
sempre porten menta (herbabona, herbasana), com en altres llocs porten fonoll , comí o sajolida, depèn de l’ àrea de la
Mediterrània on ens situem.
A València-
i fins i tot a Eivissa-, d’ una beguda de menta (licor) en diuen “alçapiu”,
fent honor a la creença popular. El piu és un peti pal rodó que serveix per
tancar alguna cosa, que té un forat, és clar. D’ aquets licor a base de menta,
alguns en fan un carajillo, a l´estil de Dalí…No passa res!. Els anglesos
varen inventar l´afther eight
(després de les 8), una xcolata amb menta, que ha resultat, a parer meu, una
excel.lent i refrescant combinació. La menta, a més- com és prou sabut- no
manca mai al te a la marroquina (chay
nanaa). També he begut aquesta calenta i refrescant combinació a Egipte, si
bé amb una menta seca molt perfumada.
Finalment,
la menta és un excel.lent ingredient no solament per a les faves , el xai a l´anglesa, etc, sinó també per a les sopes,
de la gironina sopa de menta a l andalusa sopa
de tomate. I fins i tot de la paella, tal com fan alguns amics meus de
Castelló de la Plana!. Substitueixen, en aquest cas, el romaní o romer que s’
hi sol afegir a l´Horta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per l’explicació tan completa sobre els garrofons i les faves.
Per cert, jo pensava que els autors podíeu dir la vostra a les traduccions… una cosa és el senyor que té el seu restaurant i es tradueix ell mateix les cartes, igual a cop de diccionari a sac o com pot. Però quan ho fa un prfessional i és per a alguna cosa a editar i tota la pesca, em sembla una manca de respecte. No passa només a la gastronomia, però, la documentació interna, els catàlegs, les webs, etc. de moltes empreses fan pena. Plens d’errors greus que, malgrat les queixes, sembla que no corregeix ningú.
Les faves als francesos no els agraden gens, les posen només a les “sopes”, que en realitat són cremes de verdures variades, ben triturades per a que no es vegin. A la mediterrània les valorem molt més… o les hem aprés a cuinar de manera que ens agradin.