Gràcies als comentaristes del paeller, i a d’ altres dispersos en d’ altres entrades.
El tombet té la diferència amb la samfaina que du patata, que li dóna una suavitat molt especial, i també perquè els ingredients estan, com dius, “estructurats” .
Patates
En efecte, la cuina catalana, valenciana i balear és inimaginable sense els productes d’ Amèrica, de lespatates/trumfes/creïlles als pebrots/pebres/pebreres/pimentos als tomàquets/tomaques/tomates/ tomàtigues i les mongetes/fesols. Això é el que explico en el “Menú de Colom” que es fa als restaurants de Pals, Empordà, que he dissenyat compulsant plats medievals amb d’ altres que inclouen els productes americans… A més a més, l’ ànec mut, el gall dindi/indiot/titot, la xocolata, la vainilla, les fruites tropicals…
a la Universitat Catalana d’ Estiu a Prada al meu curs “Som el que mengem. Mengem el que som?” (20 a 23 d’ agost), també reflexionarem sobre aquests temes.
ORIGEN DELS MOTS
Fesol: designava un llegum anterior, el fesolet de l´ull negre, ja conegut al vell món
Mongeta: per l´aspecte. En portuguès, “feijaô frade” (fesol frare) és el fesol de l’ ull negre. Mongeta també existeix en occità.
Patata. de batata, d’ una llengua caribenya. Trumfa: perquè s`assembla a una trufa o tòfona (les primeres patates eren petites i negres) . Com creïlla, de “criadilla”, tòfona, o testicle.
Tomàquet:del nàhuatl “tomatl”, passant per l´espanyol. El mateix que xocolata.
Pebrot. De “pebre”, ja que els primers eren coents (bitxo, bitxo coent,vitet, cireret, cierereta, pebre de cirereta, coralet, pesteta, pebrina….)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I a les plujes d’octubre l’espardenyeta d’anguiles a les marjals húmides.