La cuina dels menjadors públics no és la de casa, ni tampoc és igual que la dels retaurants: constituiexen un bon observatori dels hàbits culinaris i de la comensalitat.
QUÈ MENGEM, COM MENGEM
Estic allotjat, com sempre que vaig a València a impartir un curset, al Col.legi Major Rector Peset, una magnífica instal.lació – situada en un antic palau- de la Universitat. Aquest centre acull alumne si professos de tot el món i disposa d’ un servei de menjador i, per tant, és una excel.lent ocasió per a observar què mengem i com mengem.
D’ entrada, el desdejuni. El centre ofereix una cosa fantàstica: pa que et pots torrar i amanir amb sal i un bon oli d’ oliva, cosa que sempre aprofito. Ara, com a novetat, s’ hi ha introduït un contenidors de tomàquet triturat, amb la qual cosa et pots preparar un símil del pa amb tomàquet- o més aviat, del que a Andalusia se’ n diu “Tomatito” (que és una marca comercial de terrines de plàstic individuals amb tomàquet triturat, cosa que a Catalunya ningú no se li ha acudit). No és que defensi aquesta opció, ja que el pas sucat amb tomàquet s’ ha de fer amb tomàquet fresc, però és millor així que res. La resta de l´esmorzar és el repertori ja esdevingut internacional de cereals, brioixeria (croisants, ensaïmades) i iogurts. També hi ha l´opció d’ un entrepà amb mortadel.l.la, salami, etc. amb formatge. Ara bé,: si espereu al voltant de les 10 podreu fruir d’entrepans típicament valencians- de truita de carbassó, per exemple- i de “picadetes” de faves, esgarraet de tonyina, ous remenats amb pebrot i botifarra, etc.
A la nit el sopar, enguany, permetia veure costums nordamericans i de Llatinomaèrica. Una afroamericana es porta un entrepà de “Bocatta” i del self servici només agafa una rodella de tomàquet, dues fulles d’enciam, ho fica a l´entrepà i ho devora amb un refresc de cola!. La resta de companys i companyes s’ atreveixen amb alguna amanida i, sobretot, amb patates fregides: tot regat amb un got de llet. Els llatins també presenten diverses tipologies. Un èmul de Boris Ruiz només menja un flam i un iogurt, i els restants que, tot i menjar sopa, amanida (es decanten més pels brots de soja en conserva que pel verd), peix, carn fregida, etc., ho beuen tot amb un refresc i, com es dieu al Carib, “escarban”, és a dir, mengen barrigant (remenant) abans el contingut del plat. Les postres preferides solen ser a base de làctics, tot i qui hi ha qui s’ atreveix amb la fruita- kiwi, poma, raÍm, taronja-.
Pel que fa als menús, com és corrent, en general hi ha poca presència de la verdura i dels productes frescos; però , en canvi, sempre hi sol haver peix (truita de riu, llenguado, lluç, etc.) amb una certa varietats de les salses i guarnicions. Això sí, ho dominen més els patrons espanyols que no pas , sovint, els valencians i de la cultura del nostre àmbit: el “pisto” enfront de la samfaina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només per plantajar-ho a nivell universitari, si no més aviat per fer-ho des-de el primers estadis de l’ensanyament obligatori. Tot sovint es relaciona amb el presupost, és dir, més diners millor menjar i evidenment no és necessariament correcta. Recordem el cas recent del Regne Unit,… el cuiner més popular del país, aquell que ensenya a cuinar a la tele i que ho "potineija" tot amb les mans sense tenir cap manía higiénica, va fer llenya dels menús dels colegis i el govern va aumentar inmediatament el presupost. Aquí no tindría el mateix efecta, doncs aquí hem de pagar-ho a part. Som el que menjem, peró… menjem per el que som ?. El que és clar és qui si els nostres fills no menjen millor és per qué no hi ha imaginació i gaira interés, encara hom pensa que el realment important és omplir la panxa, una espécia d’únic i exclosiu interés d’evitar que passin gana,… i avui tots sabem que en el nostra món occidental, el perill no és de morir-se de gana, si no de morir-se per menjar massa ó malament. Els dietistes no formen part normalment de la comunitat educativa, peró més inmaginable sería incorporar gastrónoms i estic convençut que sería tant important com el pá que es menjan els nostres joves. Mente escric aixó, sento per la tele que el colegi Bruguera de Girona ha establert el "menú ecológic": explorar productes regionals, proposar nous hábits alimentaris, etc. dirgit per la coperativa El Rebost i ha comportat un estalvi del 29% del presupost per el menjador. Que et semble ?