El Museu Dalí de Figueres és el més visitat de Catalunya: Dalí, entre la catalanitat desacomplexada i el franquisme, és un artista i escriptor fascinant
DICCIONARI COMESTIBLE DE SALVADOR DALÍ
Menjars, plats i qualitats alimentàries en l’ obra escrita de Salvador Dalí (Vida secreta).
ALBERGÍNIA
La tarda que em varen deixar anar de la presó de Girona, vaig arribar a Figueres a l’hora del dinar i recordo que vaig menjar albergínies per verdura.
ALCOHOL
Per a tots els preliminars pràctics –establir contacte amb les dones, fer que es coneixessin, cercar on la cosa havia d’ ocórrer…per a tots aquests passos inicials l’ alcohol seria evidentment un mitjà preciós per a vèncer la timidesa dels primers moments.
ÀNEC
Bordeus , significava…fetge d’ ànec amb raïm, ànec amb taronja.
ANXOVA
A les dues del migdia, un martini sec amb tallades molt fines de pernil serrà i anxoves.
Començava al matí submergint les meves torrades en un plat d’ oli on hi nedaven multitud d’anxoves.
ARRÒS AMB LLAGOSTA
La Lídia sabia fer millor que ningú l’ arròs amb llagosta.
BACALLÀ
A les cinc ja estàvem asseguts a l’ entorn d’ una taula, aquest cop en una granja de les afores de Madrid…Vaig demanar un gran plat de bacallà amb tomàquet.
BECADA
Una becada, de carn adequadament passada i sobre la qual hi hagi cremat aiguardent de bona graduació, servida en el seu propi excrement amb tot el ritu dels millors restaurants de París, representarà per a mi, en aquest greu terreny de l’ alimentació, el símbol més delicat d’ una civilització autèntica.
BOLET
…Arribaria jo per rostir els bolets, costelles i sardines del meu pensament.
No podríem anar a menjar tords i rovellons a la llauna.
BORDEUS
A més, Bordeus, significava vi de Bordeus, llebre a la cassola, fetge d’ ànec amb raïm, ànec amb taronja, ostres d’ Arcachon (Arcaishon).
CAFÈ
Després de la tercera tassa de cafè, em vaig posar de nou a treballar amb l’ objecte que havia començat a la tarda.
A la meva família era costum dominical establerta de llarg temps prendre el cafè després de l’ àpat del migdia.
CAFÈ AMB LLET
Després venia l’ esmorzar…(amb) un got de cafè amb llet molt calent.
CAMEMBERT
Adoro el camembert precisament perquè, quan està madur i comença a escorre’s, assumeix la forma dels meus famosos rellotges tous.
Havíem remat el nostre àpat amb un camembert molt vigorós i quan tothom va haver sortit, vaig romandre un llarg temps assegut a la taula meditant sobre els problemes filosòfics del “supertou” que el formatge presentava en el meu esperit…Em vaig aixecar per anar al meu estudi…Em disposava a apagar el llum, quan instantàniament “vaig veure”
la solució. Vaig veure dos rellotges tous, un d’ ells penjant llastimosament de la branca de l’ olivera
CARGOL
Vaig fer una excursió gastronòmica per la regió de Sens, a França. Vàrem començar el dinar amb cargols, un dels meus plats favorits.
CERVELL
Que fantàstic és trencar el peti crani d’ un ocellic ¿Com pot menjar-se el cervell d’ una altra manera?.
CHARTREUSE
En la meva família era costum dominical…prendre el cafè després de l’ àpat del migdia i mig gotet de chartreuse.
No recordo res del dinar, excepte que a la seva fi vaig tenir el capritxo de prendrem diversos gotets de chartreuse, en memòria dels finals de certs àpats dominicals dels meus pares a Cadaqués- la qual cosa em va fer plorar-.
CIRERA
Vaig agafar un grapat de cireres i vaig començar a menjar-les. Quan n’havia enllestit una enganxava la cua a la pintura en el lloc escaient.
CÒCTEL
En arribar al Ritz, en lloc d’ adreçar-me a la barberia, vaig atansar-me al bar i vaig demanar un còctel.”De quina classe”, va preguntar el cambrer. Dels bons!, vaig dir jo, ja que no sabia que n’ hi havia de diverses menes. Li vaig trobar un gust horrible, però als cinc minuts vaig sentir una espècies de benestar en el meu esperit.
COLOM
El meu menjar va consistir en unes ostres i un colom rostit que vaig despatxar amb un excel.lent apetit.
Recordo perfectament el menú que vaig escollir…un colom (Restaurant Los Italianos, Madrid).
Em vaig decidir pel colom.
COMESTIBLE
Les meves representacions comestibles, intestinals i digestives d’ aquesta època varen prendre un caràcter més i més insistent. Desitjava menjar-ho tot i projectava la construcció d’ una taula de grans mides feta enterament d’ ous durs, de manera que pogués menjar-se.
CONILL
Desitjava de totes maneres menjar quelcom de suculent. La mestressa va suggerir conill rescalfat, amb cebes, o un colom.
Vaig demanar un conill rescalfat, amb cebes.
COSTELLA
Tot seguit d’ estar a Port-lligat vaig pintar un retrat de Gala amb un parell de costelles crues sobre el seu muscle. Això significava, com vaig saber més tard, que en lloc de menjar-la a ella, havia decidit menjar un parell de costelles crues…Vaig executar una pintura de mi mateix, com a nen d’uns vuit anys, amb una costella crua sobre el meu cap. Amb això intentava simbòlicament a temptar el meu pare a què vingués a menjar la costella en comptes de menjar-me a mi.
Vàrem acompanyar els pescadors a un festí de sardines i costelles fregides al cap de Creus.
(Nova York). Em varen preguntar si era veritat que acabava de pintar un retrat de la meva dona amb un parell de costelles fregides damunt del seu muscle. Vaig contestar que sí, llevat que no eren fregides, sinó crues….El dia en què vaig arribar a Amèrica, els reporters…varen llençar triomfalment a l’ aire un parell de costelles crues.
CRUSTACIS
Heus aquí perquè m’ agrada tant menjar l’ armadura, i especialment les petites varietats, és a dir, els mariscos.
CUINA
Recordo que durant la guerra de 1914 tothom a Figueres estava molt preocupat per la qüestió culinària.
CUINER
Quan tenia sis anys volia ser cuiner.
DÉNTOL
LA Lídia sabia fer millor que ningú l’ arròs amb llagosta i els déntols a la marinesca, plats realment homèrics. Per a aquest últim havia trobat una fórmula culinària digna d’ Aristòfanes.
DESIG
Sé exactament, ferotgement, allò que desitjo menjar.. I em deixa per tant més astorat observar habitualment el meu entorn criatures capaces de menjar-ho tot, amb aquesta sacrílega falta de convicció que acompanya l’ acompliment d’ una estricta necessitat.
ESMORZAR
Després venia l’ esmorzar…Dues grans torrades amb mel i un got de cafè amb llet molt calent.
ESPAGUETIS
Jo vaig prendre un plat d’espaguetis calents i la resta una mica de carn freda.
ESPINAC
M’ agrada només menjar coses de forma ben definida, que la intel.ligència pugui abastar. Detesto l’ espinac pel seu caràcter absolutament amorf, tant que crec fermament, i no vacil.lo cap moment a sostenir-ho, que l´única cosa bona, noble i comestible que pot trobar-se en aquest sòrdid aliment és la sorra.
ESTOVALLA
Però una vegada, vaig omplir maquinalment el meu gotet fins a la vora i encara es va vessar una mica de chartreuse a les tovalles.
FAM
La nostra falta de diners era un altre dels nostres secrets…Podíem haver-nos mort de fam, i ningú no ho hague´s sabut mai.
FAVA
Era la temporada de les faves. Estava acabant un llar àpat en el qual el plat principal havia estat precisament aquest extraordinari vegetal, que tant s’assembla a un prepuci. Els catalans tenen una manera d’ amanir les faves que fa que aquest sigui un dels meus plats favorits. Per això han de guisar-se amb pernil i botifarra, i el secret consisteix a posar a la barreja una mica de xocolata i unes fulles de llorer.
FOIE GRAS
Vàrem sortir en busca de menjar; foie gras força bo i un vi força passable, en un restaurant de
la plaça Pigalle (àpat amb Miró a París).
FRUITA
Ho mossegaria tot-remolatxes, préssecs,cebes tendres com un lluna nova- estava tan temoren d’ atipar-me, que donava només al desitjat fruit una única mossegada.
FRUITA CONFITADA
(Al Ritz)- I ara voldria comprar una d’ aquestes cireres que vostè té aquí- vaig dir assenyalant una fruitera de plata plena de fruita confitada.
GANIVET
Vaig demanar un gran plat de bacallà amb tomàquet. Uns traginers que ocupaven la taula del costat l’ estaven menjant amb el ganivet,i la idea de combinar el gust del metall directament amb el del bacallà em va semblar summament delicada i aristocràtica.
GAROTA
Vaig romandre a al casa de Cadaqués. Sota el sol hivernal em cruspia d’ una vegada tres dotzenes de garotes, torrades i un picant vinet negre.
GASTRONOMIA
De nou a París vaig examinar el mapa de França, estudiant la meva campanya d’ hivern, intentant planejar-la de manera que combinés la possibilitat d’ una invasió nazi amb les possibilitats gastronòmiques…Finalment vaig posar el dit el més a prop de la frontera espanyola i al mateix temps en un punt neuràlgic de la cuina francesa. Bordeus significava vi de Bordeus, llebre a la cassola, fetge d’ànec amb raïm, ànec amb taronja, ostres d’ Arcachon…Arcachon!.Ja ho tinc. Heus aquí el lloc adequat, a pocs quilòmetres de Bordeus, per a passar els dies de guerra.
GELATINÓS
Un cop vençut l’ obstacle en virtut del qual tot menjar que es respecta “preserva la seva forma”, no hi ha res que pugui considerar-se massa mucós, gelatinós, trèmul, indeterminat o ignominiós per a ser desitjat, es tracte de les sublims viscositats d’ un ull de peix, el llenegadís cerebel d’ un ocell, l’ espermatozoic moll d’ un os o la tova i pantanosa opulència d’ una ostra.
GRAELLA
Mentre ja preparava les graelles del meu prosaïsme transcendent, sobre les quals, en arribar el dia…jo arribaria per rostir els bolets, costelles i sardines del meu pensament.
LLAGOSTA
Acabava de menjar quatre llagostes rostides a la graella i de beure una mica de vi.
No entenc perquè, quan demano una llagosta a la graella en un restaurant, no em serveixen mai un telèfon bullit.
LLAGOSTÍ
Amb una autèntica cervesa alemanya vàrem menjar un centenar de llagostins, la succió de els potes dels quals era molt propícia al continuat desenrotllament del tema de Parsifal.
LLEBRE
Bordeus significava vi de Bordeus, llebre a la cassola…
MACARRONS
Recordo perfectament el menú que vaig escollir aquest primer dia al restaurant- hors d’ oeuvre asortits, gelea madrilenya, macaroni au gratin, i un colom, tot regat amb vermell chianti autèntic.
MARISC
Allò oposat als espinacs és l’ armadura. Heus aquí perquè m’ agrada tant menjar armadura, i especialment les petites varietats, això és, els mariscos.
MARTINI
Ens vàrem traslladar al Palace per a prendre l’ aperitiu, que aquest cop va consistir només amb dos martinis. Aquests varen ser els meus primers martinis secs, i des de llavors havia de ser-los prou fidel.
A les deus, un martini se amb tallades molt fines de pernil.
MATE
En torn d’ una taula monumental, un grup de fascinadores criatures amb el cabell i l’ argentí accent dels àngels s’ asseia a prendre mate, servit en una closca de carbassa amb una “bombilla” de plata que era passada de boca en boca.Aquesta promiscuïtat bucal em contorbava especialment i engendrava en mi remolins d’ inquietud moral.
MENTA
Com la revolució no aniria a esclatar aquella nit, vàrem demanar una ronda de menta gelada a fi d’ omplir els espais entre els whiskys.
MOLL DE L’ OS
Què existeix, de veritat, més filosòfic que el moment en què se xarrupa lentament el moll d’ un os?.
Em vaig sentir un altre cop tímid i em vaig dedicar a xarrupar el moll d’ un os de pollastre, notant que aquesta medul.la tenia exactament el colro del vermell de Venècia.
OCELL
Vaig poder cobrar el xec i aquella nit ens vàrem dedicar a un interminable àpat en què em vaig cruspir mitja dotzena d’ ocellets, amb xampany.
Que fantàstic és trencar el diminut crani d’ un ocellic¿Com pot menjar-se el cervell d’ una altra manera?
OLI
En aquella època es va declarar en mi un passió per l’ oli d’ oliva. En posava a pertot.
La considerable quantitat que quedava al plat, me la bevia directament com si fos un líquid preciós. Finalment vessava les últimes gotes sobre el meu cap i el meu pit. Hi refregava el meu cabell i el meu cos.
OLIVA
Una oliva negra, seca, col.locada dreta sobre un tros de vell suro, servia per designar el límit del sol ponent.
Els vermuts dobles amb olives contribuïen generosament a al cristal.lització d’ aquesta floreixent confusió de postguerra.
OLLA
Deixàvem a París com es deixa una olla plena de tripa.
OSTRA
La tova i pantanosa opulència d’ una ostra.
El meu menjar va consistir en unes ostres i un colom rostit que vaig despatxar amb un excel.lent apetit.
Bordeus significava vi de Bordeus…ostres d’Arcachon…Arcachon!
OU
Desitjava menjar-ho tot i projectava la construcció d’ una taula de grans mides feta enterament d’ous durs, de manera que pogués menjar-se.
OU FERRAT
Els ous ferrats a la paella, sense paella, que veia abans de néixer, eren grandiosos, fosforescents i molt detallats en tots els plecs de les seves clares lleument blavisses.
PA
Havia menjat fins a afartar-me i estava mirant distretament , però fixament, un bocí de pa. Era la punta d’ un llarg pa que havia quedat a la taula, i no podia deixar de mirar-lo. Finalment vaig prendre el bocí de pa i el vaig besar en el seu extrem; després el vaig llepar una estona a fi d’ ablanir-lo.
En arribar a París, a tothom que va voler escoltar-me: Pa, pa i sempre pa. Res més que pa. Ho considerava com el nou enigma que els portava a Port-lligat.
La meva obsessió per al pa m’ havia conduït a un somni que va cristal.litzar en el projecte de fundar una societat secreta del pa, que tindria per objecte la sistemàtica cretinització de les masses. Aquella nit, entre copes de xampany, vaig exposar
el pla general.
El primer que calia fer era coure un pa de quinze metres de longitud. Primer es construïa un forn prou gran per coure`l.
Gala i Dalí aconsegueixen passatge a Nova York, i encarreguen al capità el pa més gran que pogués fer-se als forns del vaixell; una barra de dos metres i mig amb una armadura de fusta en el seu interior a fi que no es partís).Vaig pensar que seria un objecte adequat per a despertar la curiositat dels periodistes que probablement pujarien a bord per entrevistar-me…En certs dies preciosos, plens de l’ enlluernadors sol dels primers dies de novembre, em passejava sol, al matí, al cor de Nova York, amb el meu pa sota el braç. Una vegada vaig entrar en un magatzem del carrer 57 i vaig demanar un ou ferrat, que vaig menjar amb un petit bocí del meu gran pa, que vaig trencar davant l’ estupefacció de tothom que va rodejar-me per a observar-me.
PATATA
La boca se’ m feia aigua davant de les patates bullides, ben amanides amb oli i sal…amb
el petit pebrot escabetxat (sic; vol dir escalivat) que constitueix sempre aquesta espècies de petita sorpresa.
Les patates soufflées desapareixien vertiginosament de la nostra taula, però immediatament una mà ràpida i servicial ens en portava una nova ració.
PEBROT
Amb el vermell pebrot escabetxat que constitueix sempre una espècie de petita sorpresa.
PERDIU
Després del bacallà vaig demanar una perdiu.
PERNIL
A les dues, un martini sec amb tallades molt fines de pernil serrà i anxoves.
PERNOD
El sabia de memòria tot el ritu de beure un bon pernod sota el sol amb un terrós de sucre submergit.
POLLASTRE
En lloc del conill rescalfat vaig menjar simplement un quart de pollastre, infinitament trist i insípid, acompanyat d’ una ampolla de xampany, que va ser seguida per una altra.
RESCALFAT
Vaig dir que no volia res rescalfat i em vaig decidir pel colom. La mestressa, una mica ofesa, va cridar la meva atenció envers el fet de què a vegades les coses, rescalfades, eren millors.
Molt bé, porti també el conill que tant lloa.
Quina raó tenia! Amb la intel.ligència sensual que posseeixo en el sagrat tabernacle del paladar, vaig comprendre en un moment els misteris i secrets del plat rescalfat.. la salsa havia adquirit un punt d’ elasticitat, peculiar del plat rescalfa, que la feia adherir-se delicadament a l’ interior de la boca.
ROCAFORT
Vaig pujar a la coberta del Champlain i vaig veure de sobte Nova York…Semblava un immens … formatge de Roquefort. M’ encanta el rocafort i vaig exclamar: Nova York em saluda!.
ROVELLÓ
No podríem anar a menjar tords i rovellons a la llauna aquesta nit.
SARDINA
¿Creus que la minyona haurà trobat algunes sardines a l’ última hora per a aquesta nit?.
Per celebrar de manera especial l’ acabament d’ una pintura, vàrem acompanyar els pescadors a un festí de sardines i costelles fregides al cap de Creus, que és exactament l’ èpic lloc on la serralada dels Pirineus arriba al mar en un grandiós deliri geològic.
SOPA
A la tarda següent vaig prendre el tren per Espanya i, abans de partir, vaig menjar a la Gare d’Orsay una sopa de fideus que per a mi va ser com un somni en el qual hi cantaven tots els àngels del cel.
SOPA DE PEIX
Tornàvem a casa. Una feble fumarada s’ aixecava de la nostra xemeneia. La nostra sopa de peix s’estava coent i prenia el seu temps a fer-ho. Esperem que hi hagi posat uns crancs. Caminàvem enllaçats i ens sentíem propensos a l’ amor.
TORD
No podríem anar a menjar tords i rovellons a la llauna aquesta nit (Dalí es vol menjar un taló).
TORRADA
Començava al matí submergint les meves torrades en un plat d’ oli d’ oli on hi nedaven multitud d’ anxoves.
TORRADA AMB MEL
Després venia l’esmorzar, servit a la llarga taula del menjador, per a mi sol. Dues grans torrades amarades amb mel i un got de cafè amb llet molt calent.
TRIPA
Aquest espai lliure era, per a nosaltres, Cadaqués, el nostre retir a Espanya durant mesos, en els quals deixàvem París com es deixa un olla plena de tripa, que per estar ben fet, com se sap, cal que cogui durant varis dies. Mentre l’ olla parisenca coïa les tripes à la mode de Caen de la meva enganxosa imaginació, nosaltres estàvem lluny.
VEGETALS
Ho mossegaria tot- remolatxes,préssecs, cebes tendres com una lluna nova-.
“Carxofes tendres i boniques” (d’ un film).
VERMUT
Els vermuts dobles amb olives…
Assegut a la terrassa del Cafè Regina i despatxant tres cinzanos amb olives…
Vaig prendre dos vermuts amb cloïsses (Restaurant Los Italianos, Madrid).
Aixecat al migdia, de els dotze a les dues, cinc vermuts amb olives.
WHISKY
Vàrem demanar una ronda de menta gelada per omplir els espais entre els whiskys.
XAMPANY
Després del quart whisky, tothom va començar a impacientar-se i a preguntar a Buñuel ansiosament ¿què hi ha d’ aquest xampany?.
No comprenc perquè el xampany és sempre gelat i en canvi els telèfons, que habitualment són tan terriblement calents i desagradablement enganxosos al tacte, no es col.loquen també entre trossos de glaç en galledes platejades…Telèfon frappé, telèfon color de menta, telèfon afrodisíac, telèfon llagosta.
Vaig menjar simplement un quart de pollastre…acompanyat d’una ampolla de xampany, que va ser seguida d’ una altra.
XOCOLATA
L’havia estat observant mentre menjava estúpidament una gran llesca de pa amb xocolata – un mos de pa, un de xocolata-.
Vaig rebre dues cadires de Jean Michel Franck, deus cadires del més pur estil 1900. De seguida en vaig transformar una. Vaig canviar el seu seient de cuir per un altre de xocolata…Una de els seves potes havia d’ estar ficada sempre en un got de cervesa. A aquesta cadira terriblement incòmoda, que produïa un profund malestar cada cop que era tirada a terra, l’ anomenava “cadira atmosfèrica”.
Si en voleu saber més:
Jaume Fàbrega. Dalícies, a taula amb Salvadro Dalí (Cossetània);
La cuina surrealista. Dalicatessen de Salvador Dalí (Pagès Editors)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!