Un fenomen actual, procdent dels Estats Units: la medicalització o "hiperdietització" de la cuina: una perversió de l´alimentació.
ALIMENTACIÓ I PERVERSIÓ
Un dels llibres d’alimentació de més èxit és el titulat "Alimentos sanos, alimentos dañinos", del Readers Digest (hi ha aliments "danyins"?). A qualsevol llibreria hi trobareu un munt de llibres amb títols o continguts similars. Als aparadors n’hi ha un altre, que , més o menys, ve a dir ” i encara creieu que les medicines es compren a la farmàcia” i, naturalment, també tracta d’alimentació.El concepte que ara es maneja als mitjans sembla més aviat malaltís. Certs dietistes mediàtics fan el seu agost, reduint la cuina a una sinistra i perversa qüestió de suposats efectes per la salut.Ja no ens preguntem si un aliment és bo, sinó si és , suposadament “sa”.
Si teniu a mà qualsevol producte alimentari envasat als Estats Units, veureu que la part més visible-o molt visible- de l’ etiquetat són les "Nutrition facts", o dades nutricionals, pràctica que ja comença a imposar-se aquí. Sembla que comprem una recepta, no una cosa de menjar. I sembla que el mercat s’ ha convertit en una farmàcia. Tant aquest costum com l’ obsessió per les dietes- aquesta nova forma de religió-, així com la moda de mirar els aliments des de la perspectiva de suposats efectes benèfics per la salut- el peix blau, l’ oli, el vi , el te o el tomàquet- són un reflex d’ una tendència que està arribant aquí, la "medicalització" de l’alimentació. Us imagineu un menú d’ un restaurant que, en comptes de dir "Amanida a la catalana" o "Suquet de peix" hi posés "1 milígram de riboflavina, indicis de colesterol ,10 mg de tocoferol, 1 mg de vitamina k1,100 mg de magnesi?". De fet ja estem aquí.
Des dels mitjans- fins i tot els públics- es promociona aquesta perversió de l´alimentació, amb dietistes i farmaucèutics(es) o fins amb programes de cuina en què no se’ns parla de les qualitats, bondats organolèptiques o origen o història del aliments, sinó dels seus continguts en suposades substàncies amb suposats efectes per a
la salut. Es descuiden d’ una cosa important. Una medecina, per tal que faci afecte, ha d’ incloure la seva dosi. Quants quilos de tomàquets hem de menjar al dia per beneneficiar-nos dels seus efectes suposadament miraculosos?. Torne, al que dèiem: el que importa realment d’ un ingredient és que sigui bo, que mengem amb plaer i que seguim, en general, unes pautes de vida saludables. La salut hi és un valor afegit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!