Menjar de tot o només vegetals?. Menjar sa és una possibilitat real?. La major part de la humanitat és preferentment vegetariana, sigui per motius funcionals o religiosos. Però l´home és omnívor.
RELIGIÓ I DIETÈTICA
Natural és allò relatiu, pertanyent o pròxim a
la Natura. S’ oposa, per tant, a artificial. Natural també es refereix a originari d’ un país. Aplicat a la cuina, en podem trobar diverses aplicacions:
1)la cuina corrent és més natural quan més s’ aproxima als vegetals i a la poca transformació dels aliments i a respectar llur pròpia naturalesa.
2)la lectura naturista proposa un model de cuina de productes poc elaborats i tendent al vegeterianisme.
3)la cuina tradicional- ecocuina, etnocuina- és més pròxima a allò natural.
Dit així, en aquest magma no hi manquen contradiccions. La primera, és la pròpia historia de l’ alimentació humana i fins i tot una cosa tan aparentment trivial com l’ estructura del nostre dentat o del nostre estómac. L’ espècie humana sembla més aviat omnívora. I , com que sempre han tingut bec les oques, des de sempre s’ han fet productes allunyats de la virginal naturalesa. Eudald Carbonell ens ha demostrat que els nostres més primitius antecessors ja devien conèixer alguna tècnica per fumar els aliments (que és cancerígena!). Aquí ja comencem amb la tècnica i els perills derivats de l alimentació.
A més aquests corrents solen tendir, de forma nefasta, a “medicalitzar” la cuina- com ho fa l’ inventada “dieta mediterrània”-.Altrament, el món afí a les “alimentacions naturals”- amb pel respecte a opcions de cares a la salut pròpia- solen contenir suspectes elements clarament pseudocientífics, parareligiosos i elitistes. Qui es pot permetre, de forma corrent tenir accés als anomenats aliments biològics orgànics, ecològics, , i fins de producció integrada? . La nova religió d’ Occident- massa farts que som,- dons, són les dietes, els règims i l’ alimentació “natural”. Les multinacionals, és clar, en posen un bon tros a l’ olla.
Així, la publicitat d’un iogurt, d’un plat cuinat, es reclama d’allò “natural”, d’ allò “biològic”- malgrat que
la Comunitat Europea prohibeix l´ ús d’ aquest adjectiu, si no va acompanyat d’ un certificat de producte cultivat , realment, de forma biològica,- cosa que no era el cas de molts que hi havia al mercat fins fa relativament poc (els productes anunciats como a “bio”- iogurts Danonne i fins marques senceres com Biocentury varen haver de canviar l’ ortografia a tota velocitat-.
Amb ple respecte per l’ opció vegetariana- i menys pel vegetarianisme estricte o “veganisme”, i altres formes més o menys pintoresques de selecció dels aliments, pel macrobiòtic i pels règims miraculosa que ens prometen, en va, aprimament i salut-, el millor, com sempre, és una cura de pobresa o, simplement, allò que ens deien les àvies, tan sàvies: menjar de tot, però en poca quantitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!