El "mal francès"- o el mal espanyol, que és el mateix- s’ expressa en la persecució de les llengües i culturees d’ altres territoris; incloent la llengua de la cuina.
França s’ ha construït- com a mínim des de 1213- des de la destrucció d’ altres nacions, altres cultures i llengües. Cap poble d’ Europa- llevat del castellà- ha estat tan arrasador i, perquè no dir-ho, tan etnocida. Sota reis, emperadors i repúbliques, França ha anoreat- i ho continua fent- nacions i parts de nacions com Flandes, Bretanya, Alsàcia, Catalunya, Euskadi, Còrsega o Occitània. Castella ha fet el mateix- però sense tant d’ èxit, si més no aparentment- amb Astúries, Galícia i Portugal, Lleó, Aragó, Catalunya i Euskadi. I així com els espanyols creuen que a Espanya hi ha una sola cuina “nacional”- l’ espanyola, és clar-, sense haver-hi reeixit (de fet, els cuiners bascos i catalans tenen més projecció internacional i més estrelles Michelin que els espanyols), els francesos, és clar, nomé accepten una cuina al món- i no solament a França, sinó a fora!-. Una de les formes de negar altres cuines nacionals és destruint la llengua que anomena plats i productes- i en això tant els espanyols com els francesos en són mestres consumats-. A València el català ja és absent de la cuina o patuesitzat, és a dir, convertit en una caricatura de dialecte (“Arroz abanda”, “Fidegüá” i altres amenitats). A França, això encara és més avançat. Així, el Dictionnaire de la cuisine de Provence, de Philippe Blanchet i Claude Favrat, que pretén presentar la cuina de Provença des d’ un punt de vista científic i “etnogràfic”, la llengua occitana és convertida en un patois infame i repugnant.Heus aquí com escriuen en “provençal” noms com Aiga bolhida/”Aigo-boulido”, Banha cauda/”Bagna caoude”, Bolhabaissa/Bouillabaisse,Castanhada/”Castagnade”,Codonhat/”Coudounat”, Crespèl/”Crespèou”, Ceba/”Cebo”, Fogassa/”Fougasso”, Pinhata/”Pignato”,Ventresca/”Ventresco”, i així fins a l’ avorriment.
Però això ja està arribant aquí: la Gneralitat de Catalunya se n’ en refot de fer complir la llei, i part que als restaurants i bars no s’ utilitza el català, els mots de pals catalans hi són escrits també de forma patuesitzada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!