BONA VIDA

Lla Guida Michelin (pronuncieu “mixelenc”), de nou, centra el seu interès en Catalunya, i, particularment, en la cuina que es fa a la regió de Girona. Però, sortosaament, hi ha altres models culinaris i, especialment, el de la nostra vella cuina familiar, la cuina tradicional posada al dia i lligada amb els productes de la terra. Un model que també xefs ccreadors també segueixen.

DE LA
CUINA D’ AUTOR A LA CUINA TRADICIONAL

Encara
que sovint des d’ alguns mitjans ens volen fer creure que l´únic model culinari
que val la pena és el de la cuina d’ autor o d’ avantguarda, la veu raonable de
la terra i del paladar ens indica que la nostra cuina bàsica, la que veritablement
ens emociona é una altra.

De
totes maneres, si haguéssim de parlar d’ un estil culinari que és present a tot
el món, quest és, indubtablement, el fast
food o menjar ràpid. De la Xina al Rússia,de Catalunya a Hongria, aquest
model de menjar amb poc temps és present a tot el món. Fins i tot grans
cuiners, com Ferran Adrià, s’ hi ha sentit
atrets, tot proposant el Good Food.
Tot i que hi ha seriosos dubtes de si es pot menjar bé- o de forma sana- amb
presses. Els italians s’ hi varen enfrontar d’ una forma més intel.ligent
proposant el moviment Slow Food, de
retorn als gustos i productes de la terra i els valors tradicionals de la cuina-
el model culinari representat, en certa manera, per “La cuina de Sils”, amb les
trempades àvies al davant de les quals hi ha en Francesc Anoro– unes àvies viatgeres, que es passegen d’ Itàlia  a Madrid projectant “la nostra vella cuina
familiar”, la que ens agrada de veritat. Ara bé, si hem de fer cas de la
premsa, l´únic model culinari que gaudeix dels més grans favors, és el de
l´anomenada “cuina d’avantguarda”. Aquest estil de cuina també  és important, ja que dóna una gran projecció i
prestigi social no solament a la cuina catalana en sentit general (encara que
els espanyols, com és habitual se n’ hagin emparat), sinó també que comporta un
gran atot econòmic i turístic a les zones afectades. En aquest sentit, crec que
Girona encara no ha “explotat” prou l´enorme capacitat de generar recursos,
valor afegit i projecció la presència entres nosaltres, entre d’ altres, de
Ferran Adrià, Joan Roca o la Fina Puigdevall de Les Cols. Em
constat, no obstant,que ara potser les coses poden començar a canviar, ja que
la Cambra de Comerç vol esmerçar esforços en aquest “aprofitament”, una cosa
ben plausible. I ara, sortosament, més que mai. La gran notícia- que sempre havíem
auspiciat i desitjat, és la tercera estrella per als germans Roca de El Celler de Can Roca que, ara
sí, els situa en l´interès de tot el món – literalment, és a dir, de l´univers-
gastronòmic, que és el que significa tenir les cobejades 3 estrelles- que
hom,si és interessat per la gastronomia. O s’ ho pot pagar, o li hi paguen- val
la pena que viatgi des de qualsevol racó del món als restaurants distingits-. I
encara més. La també merescuda segona estrella de la Fina Puigdevall, de Les Cols- a més, un lloc emblemàtic per la seva
arquitectura i disseny impactants- consolida la projecció internacional – i única
en aquest panorama dominat per homes- de les xefs catalanes, començant per la Carme Ruscalleda, l´única a posseir 6
estrelles en total. Afegim-hi nous motius d’ alegria: les també merescudes
distincions amb una estrella d’ en Sebastià
Sastregener, del  Bò.Tic de Corçà (l´Empordà!) i, a la muntanya
(ja per tenir-ho tot), l´estrella de Francesc
Rovira, de la Fonda Xesc de Gombrèn. I encara més, en Paco Pérez, del ja llorejat Miramar de Llançà obté la segona
estella per l´Enoteca, de l´Hotel Arts de Barcelona. L´Alt Empordà i Girona-
amb una incursió a la muntanya-, se situen, doncs, en el referent gastronòmic
de Catalunya, d’ Espanya i fins i tot  del
món.

Tot això està molt, bé, tot i que és
evidentment, que estem parlant de cuina d´èlit, nomes assequible per als qui
estan bé econòmicament. De fet, la crisi ha de portar la bona notícia del
tancament de molts restaurants amb cuiners que volen ser genis a costa del
client. Amb això de nou hem de mirar cap a Itàlia. La cuina que ens convé,
també, és la de les àvies- naturalment, revisitada- , partir dels plats
tradicionals i familiars i, sobretot, fer atenció als productes del territori.
Les comarques de Girona, en aquest sentit, continuen essent el referent català
d’ una cuina raonable, ben feta i honesta, amb menús d’ 11 euros d’ una cuina
gustosa i que ens agrada. La cuina dels arrossos ala cassola, dels macarrons,
del fricandó, dels platillos, de l´escudella com cal, del suquet de peix… Tornant
a Josep Pla- que era un vell savi- “la nostra vella cuina familiar, l´única que
val la pena conservar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!