BONA VIDA

Jaume Fàbrega

18 de març de 2009
3 comentaris

LLIBRES DE CUINA AMB MALS FONAMENTS

Hi ha llibres de cuina que més que recopil.lacions més o menys encertades semblen obres humorístiques: el risc, però , és atrevir-se a fer alguna de les seves receptes. Aquí en veurem una divertida mostra ultrapirenenca.

SABEU QUÈ SÓN ELS “ARTMANOS”?

A vegades compres llibres de cuina sabent que se n’ ha de fer una doble lectura: no pas perquè siguin bons, documentats o fidels, sinó per tot el contrari. En aquest sentit, la meva col.lecció és amplíssima. Una de les adquisicions és el llibre de l´autora francesa Pierrette Chalendar, de la qual ja tenia l´oblidable llibre  Cuisine des Pyrinées Orientales. La joia que passo a comentar es diu La cuisine des pecheurs catalans (editat per una editorial d’ Iparralde dita Pimientos; s’ ha de tenir pebrots, per editar aquest guisofi). Pensava que amb aquest llibre, l’exímia autora d’ Amazon finalment faria una cosa mínimament documentada, ja que hi anuncia que “aquestes receptes han estat composades a les terres de Maillol, al peu de les Alberes, a l’ alt Empordà i als contorns de Cadaqués, en el curs de diferents estances a Catalunya i, a més, afirma que “el poble del Rosselló s’ anomena i es considera català” (cosa que, com tothom sap, nega el diari espanyol dels “progres” “El País”, tant a les cròniques com al llibre d’ estil). Una introducció, doncs, que fa presagiar un llibre ben dirigit. Però la senyora Chalendar, seguint els passos de molts i moltes col.legues, ho broda. Ni una sola de les receptes dels “pescadors catalans” és autèntica, real o sense alguna falta d’ortografia o de noms capritxosos. Es cuina amb mantega (els pescadors, precisament!),s’afegeixen tota mena d’ espècies, fins i tot en una simple brasa (gingebre, caiena, nou moscada, canyella pebre gris,fonoll, farigola…). En diu, per exemple, que els “artmanos” fan una orada amb romesco (no sapigueu com el fa!): no són pas uns frares “hermanos”, sinó “els pescadors de la costa del Rosselló” (es diu referir a “artmenors”). Les gambes són anomenades kammaros,

I hi ha plats com la Bullinade (bullinada), l´All pebre (sic), la Samfaïna, el boquerone (sic; anxova), els sepious (sipions), la Fideua, la Bourride (que és un plat occità) i, la potser la joia de la corona, “la noria (sic), una espècies de color rovellat que recorda les granes  dels pebrots secs”.Però també hi ha una paella d’ infart (amb arròs llarg).  Així es fa la cuina, o la seva literatura.

No em dieu masoquista, però us obsequio amb aquest veritable arròs dels pescadors catalans: arròs de gra llarg (que remou les tripes només de pensar-hi),alls, pebrots vermells, pebrots verds, pebre de Caiena (bitxo, vitet), pebre negre, vi blanc, safrà, llorer, farigola, julivert, ceba; segons sembla com ho fan els pescadors, una mena d’ arròs blanc, a trossos grossos de tomàquet i pebrot, al qual s’ hi afegeix, bullit a part (!): tentacles de sèpia (sic), musclos, cloïsses. I encara hi afegeix, que en ser un arròs tan autèntic, el fa amb una “paellera” portada de València per Josefa, una amiga d’ infància de la seva mare.

Fins i tot hi ha una fastigosa mussaka de rogers o molls! (amb formatge, és clar).

  1. Mare de déu senyor! Tothom amb una mica d’experiència en periodisme o literatura gastronòmica (o ni que sigui un lector mínimament atent) sap que, a vegades costa una mica documentar-se, sobretot per ésser acurat i contrastar denominacions en altres llengües. Però em fa la impressió que encara ha de ser més difícil dir tants disbarats i facècies: jo no sabria per on començar a inventar-me’ls!

  2. Així és com fan les “paelles” a França, però sense tant de peix, que substitueixen amb pollastre tallat a quarts (i bullit! a part!!!) i chorisso en gran quantitat. També n’he vistes amb licor d’anis en comptes de (o a més) del vi. I sempre és la recepta de la mare d’una amiga d’infància.

    Com les salses, totes les va descobrir un dia un cuiner portentós un dia que havia d’ofrir un plat molt especial a un noble i només tenia tal i tal ingredient. I flipa, perque això serveix per a les salses rouille i americana, que tenen un fotimer d’ingredients…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!