Publicat el divendres, 3/12/2010
Curiosa aquesta mania constant i repetida fins el cansament dels
nostres gestors de l’autonomisme, dels nostres gestors de l’espanya de
sempre. No tenen remei. S’entesten a fer-nos veure, encara ara!, que és
possible canviar allò que no vol ser canviat, mentre ens desvien
d’avançar cap a les veritables solucions. Mai no toca començar el
procés.
Segueixen prenent-nos a tos plegats per burros amb pastanagues
impossibles. Federalismes ingenus, per no dir mentiders. Pluges fines o
finíssimes, segons el dia de la setmana i el cap de colla de torn.
Concerts econòmics que ja van transformant en
“pacte-fiscal-en-la-línia-del-concert”. I tot mentre ens tornen a
intentar aplicar l’adormidera que tan bé va funcionar en l’era Pujol.
Ja ho ha intentat Esquerra amb “la clau”, els socialistes amb el
“govern amic”, i els convergents, abans i ara, amb el peix al cove de
venedor de vetes-i-fils.. Als nous gestors de “la cosa”, la primera al
front: res de concert, a banda i banda de l’espanya de sempre. I la
segona al front: res de poder decisori a l’aeroport del Prat. I tot això
en menys d’una setmana. Però és igual, tots aquells continuaran amb la
mateixa cançoneta de que és possible canviar “la cosa”, quan “la cosa”,
la dependència d’espanya, és precisament el problema. I no vol canviar.
No pot canviar. No canviarà.
Intentar marcar el nostre camí, és la solució. Seguir el pas que ens
marca un altre, és el problema. Precisament perquè van mal dades
econòmicament i espanya perd pas a pas el seu prestigi, i ens arrossega a
nosaltres, que cal la independència. Volem tornar a esperar que espanya
es rearmi econòmicament a costa nostra?, i mentretant, tornem per n vegada a acotar el cap i a fer-nos l’haraquiri econòmic i social en benefici d’aquells que no ens volen deixar respirar?.
Així no anem bé. Mas, deixeu de marejar la perdiu i agafeu d’una
vegada el toro per les banyes. Comenceu el procés. S’haurà de treballar
molt, però serà molt més planer del que ara us penseu.
|
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Francesc Serra
03/12/2010 22:55
Escirure i donar bons arguments ja és
bo, però sortir al carrer, i opinar obertament al bar i a la feina, i
sense vergonya, amb la contundència, que no males maneres, que el carrer
permet, és el que més falta fa. Quants catalans emprenyats no callen
davant d’altres més conformistes sinó col·laboracionistes, ni que ho
siguin per desinformació? Quantes voluntats es perden així? Vinga! qui
s’anima a canviar una manera de ser, encara hereva de la por?
Salut i felicitats!
joan del riu
04/12/2010 0:04
Sí senyor!, aquests són arguments que
els hi voldríem sentir al portaveu d’ERC o al portaveu de SI en el
primer debat d’investidura, escac al rei, espavila’t ARtur que t’estem
vigilant, …
Compte perquè PP i PSOE (PSC? haha!) li cobriran les espatlles en tot allò que sigui ambigüitat i bons aliments
Llàstima que demà passat encara haguem de fer festa per una p… constitució que ens la té jurada, com hi ha món!
Joan Magrans
04/12/2010 18:48
Els que fa temps que hem vist la llum
ho tenim fàcil: quan algú es queixa de com va el país, jo li responc
que he votat SI per tal de ser un estat modern i europeu. Acte seguit
pregunto, i tu? I somriu perquè es fa evident que ha votat l’opció de
dependència. I així anem!
Tu quoque
04/12/2010 19:08
Digueu-me malpensat, però no deixa
d’estranyar-me la celeritat del decret de privatització d’Aena just en
interregnes, ço amb un govern tripartit interí i un de convergent per
formar, quan ningú te prou veu, ni tampoc força per dir prou. I cal dir
prou, puix el que es perfila és pitjor que el que hi ha ara, una nova
Telefònica, una nova Endesa, una nova Ibèria, que controlarà els dos
aeroports alhora, i que en ser privada farà el que li roti, amb el
recolzament del 51% estatal.
Si jo fos els empresaris catalans que reclamaren la gestió catalana de
l’aeroport (hi era la Caixa?), ja estaria trucant a Omnium per
organitzar una manifestació.
VICTORINO
06/12/2010 13:24
La demografia catalana, al darrera de
l’Austríaca i davant de mes de 140 països independents, com Israel,
Sèrbia, Bulgària, Suïssa, Haití, Jordània, Paraguai, Dinamarca,
Finlàndia. Irlanda o Jordània, i amb un PIB/h. similar als mes rics, no
sembla que tingui prou entitat i garanties per ser independent. Te
llengua pròpia, cultura autòctona i desig d’assolir la independència
perduda per manu militaris. Quina mena de complexa hem de tenir?