Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Passejant per Cervera, jo també vull un estat propi!
Avui mateix he tingut la sort de conèixer un trosset més del país. Una visita curta, però profitosa. Cervera és una ciutat -així ho va dir Felip V (Sílvia i Núria, era així oi¿?) i es manté igual amb tots els mèrits i honors- agradable, acollidora, planera, m’ha semblat tranquil·la. Gent agradable, acollidora, planera, i no tan tranquil·la!xD Gent amb moviment, amb molta marxa. Només de passejar una estona, hem estat coneixedors de no sé quantes festes… l’última, fa ben poc, l’AQUELARRE. Segueix…
Això de les festes, a banda de que a mi m’agraden molt (…), és una de les coses que al nostre país conformen un capital cultural importantíssim i incalculable. A més, és fantàstic veure com a cada zona es senten tant les seves festes, com a pròpies, com a irrepetibles, inimitables. Sovint creiem que com les nostres no n’hi ha cap. I efectivament, crec que és així. Segur que no n’hi ha cap com l’Aquelarre de Cervera, però tampoc cap com la festa major d’Altron (mireu articles anteriors), com la festa de les bruixes de Sant Feliu Sasserra, com les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès, com les festes de Sant Magí de Tarragona, com…un llarguíssim etcètera.
Tornant a Cervera, la Universitat destaca. Un edifici gran, lloable, senyorial. Un edifici que de ben segur se’n podria treure encara més suc turísticament parlant (una rehabilitació no hi aniria malament…) però se’n treu un suc segurament encara més important, el de l’educació. La muralla, amb el monument de les quatre barres -a la foto-, la plaça de la Paeria -es diu Plaça Major?-, el carrer de les bruixes, el lloc on hi havia el monument als caiguts… i els bars, tots els que hem visitat molt ben preparats, i amb gent molt trempada.
I aquí s’ha acabat Cervera, amb un munt de llegendes (que per explicar-les fil per randa no me’n recordo prou bé…) un punt on històricament s’hi podia trobar grans debots de Felip V i de gent de caràcter espanyolista. Doncs avui és un lloc on també es lluita per les llibertats nacionals del nostre país, i pel mateix que estem reivindicant aquests dies amb la campanya, jo també vull un estat propi!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Caram, què rapid aquest escrit al blog, ara entenc pq vas sempre amb la càmara a sobre… estic molt contenta que us hagi agradat la mini visita turística pel nostre poble (bé, ciutat) ja sabeu, torneu quan vulgueu, ara que has parlat de l’Aquelarre ja sabeu que esteu convidadissims a venir i et diria que per la festa major també el que passa és que aquest any no lluïrà gaire! La Paeria (com tu dius) no s’ha gastat gaires calerons i ens porta uns grups de música dels anys 60 que gent de la nostra generació no hi estem gaire d’acord, però aquest és un altre tema i gairebé hauria de fer un blog jo per queixar-me de les darreres festes majors del nostre poble (ciutat). Salut i records a Prats (i a St Feliu)!