Isaac Peraire Soler

El proppassat divendres, es van celebrar 1000 dies de govern d’esquerres -el famós adjectiu ‘catalanista’ ja no el vàrem veure-. En una conferència d’alt nivell, van comparèixer cinc consellers de l’últim govern Maragall. Antoni Castells, Joaquim Nadal, Marina Geli, Montserrat Tura i Joan Saura van parlar una estona de les maravelles del govern. Un recull que inclou les seves accions en els 1000 dies.

No sóc el primer en denunciar-ho, però és de domini públic que en aquesta obra de govern, en molts aspectes bona obra de govern, també hi ha tingut quelcom a veure Esquerra Republicana. I aquell dia es van repassar coses que són obra de la gent d’ERC. Però, mireu coses de la vida, s’apunten aquesta bona feina i no anuncien qui la va firmar. Perdó, una vegada el Conseller Nadal va deixar entreveure que hi havia algú més, a banda dels allí assistents, que era responsable d’allò. Segueix…

Així es remarcava una data històrica, 1000 dies de govern és una data a celebrar. Però no amb l’absència del President, que és qui l’ha (o l’hauria) d’encapçalar. 1000 dies d’un govern fruit d’una aposta estratègica dels tres partits signants. 1000 dies d’un govern que ha sortit d’un entrebanc per posar-se’n a un altre. Al meu entendre, però, aquests entrebancs han estat a voltes maximitzats per la premsa i els poders fàctics, perquè reconeixem-ho, l’èxit d’aquest govern interessava a ben pocs sectors influents del nostre país.

1000 dies que tenien clarament l’horitzó de les eleccions de Tots Sants. D’aquestes ha de sorgir-ne una composició parlamentària que escullirà després un nou govern. Ara, el panorama és més que incert. O almenys és el què ens volen fer creure…

Jo, també vull un estat propi perquè el nostre govern sigui el d’un país normal i no hagi d’estar supeditat a decisions d’un altre govern que té només una òptica centralista defensora d’uns determinats interessos i d’uns determinats territoris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!