Des de l’inici em semblà que Josep Huguet tenia bon tarannà per a ser conseller. Durant l’anterior govern, al cap de la conselleria de Comerç, Turisme i Consum va fer una tasca positiva i va mostrar un saber estar i fer-se un lloc i un nom entre la política catalana fins la sortida d’ERC del govern de la Generalitat.
Actualment, es fa càrrec de la conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa, problemàtica des de l’inici per la seva estructura, i darrerament ha estat notícia per la dimissió (abans que fou destituït) de Josep Antón Ferré, director general d’Universitats, fet que ha portat a parlar de crisi dins de la conselleria. De fet, posterior a la dimissió d’aquest es va saber el malestar existent entre els rectors catalans per la mala relació amb el govern, sobretot per la retallada pressupostària i la desaparició del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). Evidentmet, aquest fet es convertí en brou de crítiques per part de l’oposició.
Quan aquesta "crisi" encara és latent, Huguet s’ha despenjat amb unes declaracions durant una jornada sobre Aeroports, rodalies… les infraestructures, un dèficit endèmic a Catalunya?, organitzada per la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, en el World Trade Center de Barcelona on insta a la societat catalana a no usar l’aeroport de Barajas en els seus viatges com a "senyal" per la cessió d’El Prat. […]
El que ha dit Huguet no tindria més rellevància si no fos pel càrrec que ocupa.
Textualment, ha dit que"en la mesura del possible (…) la societat catalana ha d’alliberar-se del pont aeri, el més car del món, del que és absolutament captiva, per anar cap aquells aeroports de menys cost que realment ens connectin amb el món". És difícil estar-hi en desacord mirant objectivament les dades i els fets i la constant "pinça" d’Aena sobre l’aeroport d’El Prat?
Per a mi, aquestes declaracions no tenen cap rerefons transcendental. Mirat des de Catalunya, és clar! Segur que rebrà força crítiques per això durant els propers dies i tornarem a parlar dels boicots dels malvats i egoistes catalans. De fet, n’hi ha que no s’han fet esperar. Piqué i Duran ja han dit la seva, per descomptat.
Però aquestes declaracions s’han de matitzar. Precisament per la seva clarividència. El que va dir Huguet no és res nou. No es tracta de llançar un boicot en contra de l’aeroport madrileny. Potser s’equivoca en usar-ho com a pretext per defenesar la posició de l’aeroport barceloní i dir que es pot tractar d’una "senyal", d’un avís. Contra qui? Contra el govern de Madrid? El mateix que acaba de fer una gran inversió apostant per l’aeroport de la capital estatal? Contra Aena? Entitat que exemplifica que qüestions com aquesta són realment polítiques i no basades en l’interès real de la societat i les infraestructures?
De fet, l’oferta de vols és sovint limitada i tampoc no dóna per a molt de marge. I aquells que usen l’avió amb freqüència ja saben de les ventatges i inconvenients dels aeroports i les companyies.
Durant uns anys vaig treballar en el sector turístic, bàsicament en touroperadors. I la meva experiència (i ja fa uns anys) em diu que la societat catalana ja sap què escollir per a la seva comoditat.
En viatges transcontinentals, fora d’algun vol directe als EUA, ja fa temps que s’usen els aeroports de Frankfurt, París, Amsterdam o Londres (pràcticament els que anomenà Huguet) per connectar amb la resta de continents. Però això ve donat per la mateixa al·aliança entre companyies aèries. I el sector de viatges de negocis acostuma a conèixer aquestes connexions i saber treure’n profit. Vaig fer moltes reserves per a vols via qualsevol d’aquests aeroports perque els clients buscaven la seva comoditat tant si era per a connexions com per a punt final del seu viatge. Perquè, siguem clars: l’aeroport de Barcelona tampoc no era -ni és, tot i el nombre de passatgers actuals- dels de primera categoria. Ni per la seva infraestructura ni pels seus serveis. Si això és causa del constant desinterès d’Aena, és una altra qüestió. Però és la realitat, agradi o no. També és cert que des d’Aena -i el govern estatal- es prioritzarà sempre Madrid sobre Barcelona. Què la societat catalana pot actuar? És clar, ja ho ha fet sempre.
Ja he comentat el cas dels vols internacionals, potenciats darrerament per les companyies de baix cost. Però en els vols domèstics també s’actuava. Les agències de viatge, veient com la llavors "Tot Poderosa Iberia" els hi retallava constantment la comissió per l’emissió de bitllets decidiren emetre amb les altres dues companyies privades (perquè teòricament Iberia també era privada) per obtenir més guanys en vols domèstics. La pela és la pela. I excepte les que tenien contracte de preferència de preu o places, la resta optava pel canvi encara que fos per una raó econòmica (i quina raó!). Jo recordo haver canviat molts pressupostos i reserves per un parell de punts de comissió, que bitllet a bitllet eren molts diners. Però quan el client era una empresa que havia de cuidar pels seus treballadors i la seva butxaca alhora també demanava l’opció més econòmica. Durant temps es passà d’un monopoli a un oligopoli camuflat però tot i això sortia més a compte descartar Iberia. A més, fora de les facilitats operatives de reserva, iguals per a tots, quan es necessitava el servei d’ajuda de l’antiga companyia de bandera, un s’havia de carregar de paciència, primer per l’espera i després pel tracte i les explicacions rebudes. I sovint, sense rebre solució. I pel que sé, això continua gairebé igual. Sort que ara un pot reservar per internet, tot i el desavantatge que suposa per les empreses que no han potenciat aquest servei.
Fet aquest repàs pel sector i l’exercici de memòria (perdoneu que n’aprofiti!), dir que les declaracions d’Huguet no crec que suportin cap tipus de daltabaix. Això no és cap boicot com el del seu dia de Carod-Rovira amb els Jocs Olímpics de Madrid. Ni portarà les desavinences recents que van causar les diferències de Ridao dins el partit.
De fet, el propi conseller ja ha volgut aclarir que en cap moment es referí a un boicot com a tal. Calia aquesta aclaració? No es poden dir les coses com un les pensa?
En definitiva, hem pogut tornar a veure una imatge d’un conseller valent en dir la seva opinió en un cas com aquest, que és allò que demanem a la classe política: que actuï. Que no es quedi còmode venint-les a venir i procuri pel país.
Però, malauradament, Huguet també és un home de partit i, en aquest cas, de govern. Per tant, crec que aquestes declaracions seran una mica d’animació de cara a la diada de Sant Jordi però allò que ens cal és una posició més ferma de tot el govern per tenir allò que ens mereixem. Fets, no paraules. Recordeu la recent exigèngia de Montilla sobre l’Estatut?
No és necessari fer crides a la societat. Que treballin a l’hora de demanar les competències pertinents i al desenvolupament de l’Estatut que s’aprovà i que molts ja no vam acceptar perquè es quedava curt. Tenim el cas recent de l’ajornament del traspàs de Rodalies en la reunió bilateral entre governs català i espanyol. Que no ens tornin a fotre amb l’aeroport a canvi d’unes declaracions per fer una mica de polseguera per a no res i semblar que s’està removent tot.
Però sóc optimista i espero més declaracions i accions com les del conseller Huguet. Per allò que és nostre!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em sembla molt adient aquest alliberament referit. Molt més que adient amb la situació que tenim, i la defensa dels nostres interessos i necesitats. Les acusacions contra el Conseller d’anar contra Espanya, a parer meu, sí que necessiten d’algunes explicacions.
Per altra banda he llegit la matisació que s’ha presentat des del Departament, i ni la entenc, ni em sembla que calgués.
Un altre tema és si Universitats funciona en aquesta nova col·locació que han fet dels Departaments. D’entrada estic amb els qui defensen que caldria haver mantingut i potenciat el DURSI. A més que no em sembla bé restringir la despesa en aquest àmbit.