Tot això són pel·lícules

Es reedita en DVD Sympathy for Mr. Vengeance (Manga Films, 2002), primera entrega d’una trilogia sobre venjances filmada pel cineasta de la República de Corea Park Chan-wook. No és gens habitual que la part intermitja d’una trilogia sigui la més popular, però en aquesta ocasió va ser així: la posterior Oldboy es va endur més elogis, en part per la seva atractiva premisa argumental. Aquest film va passar més desapercebut encara que, per a uns quants crítics i aficionats, és el millor de la saga. Potser qui signa aquestes línies s’afegiria a aquest corrent d’opinió.
El protagonista del film és un jove sordmut la germana del qual necessita urgentment un transplantament de ronyó. El noi, a més, està embolicat sentimentalment amb una membre d’una associació anarquista (aparentment unipersonal), que li proposa solucions radicals pels seus problemes. Dubtoses decisions estratègiques i considerables dosis de fatalitat faran que la vida de Ryu es vagi convertint en un malson: per poder pagar la cura de la seva germana només veurà l’opció de segrestar la filla d’un empresari, i les diverses situacions que se’n derivaran duràn a una xarxa de dobles i triples vengances encreuades que deixaran pel camí un reguitzell de cadàvers.

Assumint com a propi un tret molt característic de certa narrativa oriental com és la pausa contemplativa trencada per sobtats esclats de violència, aquest film inclou un bon número d’assassinats i tortures diverses narrades a mig gas, amb tempo narratiu pausat i un evident tarannà contemplatiu. Sense apostar per la major intensitat i per l’esteticisme més evident emprat a Oldboy, Park planteja una història que avança a batzegades combinant brutalitat, moments de tendresa i fortes dosis d’un humor negre que neutralitza les escenes on sembla haver certa compasió cap els personatges, usualment convertits en titelles de la seva pròpia irreflexió, d’un destí cruel i del mateix desig (entès pràcticament com una obligació, un deure) de venjança. No apte per a estòmacs febles, Sympathy for Mr. Vengeance acaba resultant un visionat estimulant, distanciadament emocionant, més àcid que dramàtic. A més, el director aprofita les limitacions perceptives i comunicatives del protagonista per apostar per l’estranyament, per enrarir la visualització de la trama amb una distància que juga a provocar perplexitat en un espectador atònit davant allò que contempla.

Per acabar, un apunt sobre l’edició en DVD: aquesta edició especial millora molt clarament l’anterior, comercialitzada l’any 2005 i encara disponible. Aquest salt endevant és a parts iguals mèrit de la nova presentació (d’imatge molt nítida, amb millora anafòrmica i l’inclusió d’un audiocomentari) i demèrit de l’anterior. Una deficient transferència de la pel·lícula del sistema NTSC a l’europeu sistema PAL donava com a resultat una manca de claredat d’imatge general i algun irritant efecte de ghosting (fantasmals auras al voltant de les figures en moviment). Tot plegat era assumible en equips i televisors de gama mitjana-baja, però un drama pel creixent número d’usuaris de televisors panoràmics de qualitat i de gran tamany. Així doncs recomanem als aficionats anar en compte i distingir entre l’edició de 2005 i l’edició especial: la diferència és substancial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!