Tot això són pel·lícules

Una carta adreçada al director del diari El País ha generat unes quantes batusses dialèctiques en el món del cinema estatal. Amb signants com Víctor Erice (autor d’El espíritu de la colmena), José Luís Guerín (autor d’En construcción) o els crítics Álvaro Arroba, Àngel Quintana o Miguel Marías, als quals s’han anat afegint nous noms com els d’Albert Serra (Honor de cavalleria), l’escrit es fa ressó de la indignació que ens certs cercles cinèfils desperten les cròniques de festivals realitzades per Carlos Boyero. S’acusa a Boyero de prejudicis contra determinades tendències cinematogràfiques, un estil insultant i una dubtosa professionalitat. Una de les anècdotes que dónen lloc a la carta és com Boyero, cronista per El país del Festival de Venecia, s’enorgullia d’haver abandonat a mitja projecció la sala en què es projectava el darrer film de Kiarostami, abandonant d’aquesta manera les seves obligacions professionals.

Alguns fòrums d’opinió han tret fum. Desgraciadament, la pertinença d’uns quants signants a l’entorn de Cahiers du cinema ha fet que per a alguns l’iniciativa es reduís a una postura frontista, un lobby del cinema d’autor més minoritari per guanyar terreny mediàtic. Per a aquest modest crític, sense nexes d’unió amb cap tendència crítica en concret, l’exercici de la llibertat d’expressió en mans d’opinadors com l’esmentat Boyero suposa una informació de baixa qualitat, d’una tendenciositat que no s’adiu a l’obertura a diferents sensibilitats intrínseca enuna publicació d’informació general. Tractant-se d’una signatura en un mitjà de tanta difusió, no sembla estrany que se li vulgui exigir major responsabilitat en la seva pràctica professional. 

Les males maneres d’alguns escriptors cinematogràfics queden de manifest llegint la reacció d’un colega de Boyero, Oti Rodríguez Marchante, qui al seu bloc titllava de “liliputienses” i de “poyuelo que pía” als signants. No es tracta en cap cas d’afirmar que cineastes com Guerin o Erice han de tenir sempre la raó en una discusió, però rebaixar la categoria d’aquells (i dels Quintana, Arroba, Santos Zunzunegui, etcètera) que es van afegir a l’iniciativa mostra el mal estil d’un Rodríguez que, de passada, titlla el cinema defensat per alguns dels signants de terreny on majoritàriament domina la “majadería y (…) vacío pretencioso”.

No deixa de preocupar la tendenciositat i nula vocació autocrítica dels crítics de dos dels mitjans de major difusió de l’Estat, El país i ABC, prou llegits com perquè l’impacte dels seus opinadors en la cultura cinematogràfica de la societat no s’hagi de menystenir.

A la següent adreça es pot llegir la carta i els seus signants, i afegir-se a l’iniciativa:

http://elpaisyelcine.blogspot.com/ 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!