Fa un parell de dies comentavem la carta adreçada al director d’El país, signada per aproximadament un centenar de persones vinculades al món del cinema (ara ja més de dues-centes de tot tipus, des de professionals acreditats a aficionats), en què es qüestionava durament l’estil de Carlos Boyero a l’hora de redactar les cròniques de festivals, com a punta de llança de la cobertura que aquesta publicació fa del cinema considerat “arriscat”. En l’anterior entrada a aquest bloc ens mostravem sobtats per la reacció d’un altre crític, Oti Rodríguez Marchante, qui es proposava defensar al seu colega menyspreant als signants de la carta. En la primera declaració pública que li coneixem sobre aquest tema, a una xerrada virtual amb els lectors d’El país, Boyero ha seguit aquesta línia: ha assegurant que els cineastes Víctor Erice (“el juglar de los membrillos”) o José Luis Guerín només li desperten “menyspreu”. Mal estil i, desgraciadament, un nul espai per a l’autocrítica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!