Tot això són pel·lícules

La giusta distanza és una altra proposta de personatges, relativament amable, arribada d’Itàlia. Un jove que vol iniciar-se al periodisme exercint de corresponsal a l’ombra en el seu poble, una atractiva mestra que arriba i revoluciona l’ecosistema del veïnat, un tunesí que se’n enamora… Petites pinzellades de comèdia i drama en una història bellament fotografiada, que sobtadament fa un gir inesperat cap a la investigació criminal…
Bon film el de Carlo Mazzacurati, que treballa de manera no gaire predictible els diferents materials que té a les mans: història d’aprenentage, història d’amor… i pinzellades sobre la integració social dels immigrants. Tot flueix amb certa apacibilitat, amb la típica nostalgia de la vida als petits pobles que pot sentir tot urbanita sensible. Dos personatges principals envoltats d’algun que altre ésser pintoresc, dosis mesurades de còmedia i amor, i una intriga final vertebren aquesta pel·lícula perfectament gaudible, que flueix agradablement malgrat els seus abundants canvis de registre.

El títol fa referència a la necessitat que els periodistes siguin molt curosos de la distància que prenen respecte als fets que expliquen: ni tan distant com per fer quelcom sense ànima, ni tan propera com per perdre la perspectiva… o les ganes de fer la feina respectant la privacitat aliena. I la menció especial és per a Valentina Lodovini, una bellesa prou atractiva com per ser una creïble esvalotadora de galliner, i prou franca i accessible com per ser una modesta professora de províncies. Film de personatges, proper i per moments conmovedor, serà una altra bona opcio pels habituals del  cinema europeu més sentimental, ni esquiu ni grollerament comercial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!