Tot això són pel·lícules

Nani Moretti és l’estrella d’aquest drama sobre la pèrdua d’un ésser estimat. Caos calmo és un d’aquells films ben parits que estan destinats a ser un èxit en la escala moderada del cinema europeu: tragèdia i tendresa barrejades, certa humanitat, un missatge positiu… Aquí, però, la seva estrena comercial ha estat ajornada.
Pietro és un executiu involucrat en el món del cinema qui, juntament amb la seva filla, haurà de païr la pèrdua de la dona i mare. Ambdos gestionaran una tragèdia de manera silenciosa, sense llàgrimes ni dol. Inesperadament, Pietro improvisarà una reacció extrema: escollirà un lloc per estar prop de la seva filla, i no se’n mourà d’allà. Des d’aquest petit racó de món provarà de reconciliar-se amb la vida i els sentiments, prenent distància de la feina i acostant-se a les petites coses.

Entre la sobredosi de drames esquerps que ofereix la programació de la MICEC, l’ofert per Grimaldo és, malgrat el seu dramatisme, un plat gairebé amable. Moretti (La habitación del hijo), aquí guionista i actor, torna a donar rostre a un film que pivota sobre la mort d’un ésser estimat. L’ús de la música, molts moments de comicitat i tendresa, serveixen de calmant del drama, i converteixen el film en quelcom trist però assumible. La bona feina general (d’actors, guionistes, director… i així fins arribar a l’autor de la novel·la) dóna com a resultat una notable drama de personatges que, un cop passat el tràngol, reconcilia amb la vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!