Ergometria i canvi climàtic

Introducció

Desde principis de l’any 1972 s’inaugurà l’abocador del Garraf (Begues i Gavà). Ha estat funcionant fins a 2007 en que es clausurà. Malgrat les promeses fetes per l’administració (1) i els premis ecològics rebuts, ha estat un abocador descontrolat, i de tot tipus de residus: urbans i industrials.

Per múltiples causes l’abocador del Garraf, està contaminant la zona freàtica que s’aboca al Mediterrani contribuint a una gravíssima contaminació del mar i de la seva fauna.

Model de Raúl Cano a propòsit de l’abocador del Garraf (2021).

També està contaminant la zona aérea subterrània (zona vadosa) que hi ha entre l’abocador i la zona freàtica (inundada per aigua)

S’ha trobat contaminació de les atmosferes subterrànies fins a tres quilómetres de distància de l’abocador. El cercle groc al mapa delimita la zona contaminada a desembre de 2019. Sabem que l’abocador, a nivell de CO₂ , contribueix cada any (2018) en 31,03 ± 8,59 milions de TM . L’influencia en l’atmosfera de Barcelona és segons els nostres càlculs, del 4 % com a mínim:

La contribució de l’abocador la contaminació de Barcelona és 20 vegades més elevada que la del 50.000 vehicles de Diesel, que s’han de conformar amb un modest 0,2 % de la contaminació de la ciutat de Barcelona ( i de la mortalitat deguda a la contaminació: a l’abocador li correspondrien 40 morts, front els 2 morts que estadísticament els correspon als vehicles diesel de tantíssims jubilats de Barcelona. Això darrer, segons un estudi recent, que atribueix 1000 morts anuals a la contaminació.

El CO₂ però, no està sol, i en el cas de l’abocador l’acompanyen una serie de tòxics, carcinògens i cancerígens, hormonals sintètics……, responsables de molta patologia.

Per a il·lustrar-ho, nomès una mostra d’allò que s’ha detectat a les atmosferes subterrànies, contaminades per l’abocador, en els darrers 3 anys:

Alcans: Hidrocarburs saturats. El més senzill és el metà. Altres són neurotòxics.

Terpens: Resines i Aiguaràs.(són lípids, són aromatitzants) Són irritans cutànis i respiratoris.

Ciclohexà:   disolvent polar emprat en fabricació de Nylon.

Cloroform: Derivat halogenat del metà. Insecticida, depressor del sistema nerviós central (SNC) i psicoldèlic. Es descompon en Fosgen que és hipertòxic. 900 ppm produeixen la mort. Teratogenia i avortament a 400 ppm.

Tetreclorur de carboni: derivat halogenat del metà. Depressor del sistema nerviós central (SNC). Causa degeneració del fetge i dels ronyons. Es considera un carcinògen humá. Gran impacte en la capa d’ozò, és 1300 vegades més potent a nivell de l’efecte hivernacle que el CO2. Densitat: 1,6 g/ml ( 1,6 g/ cm³). IDLH 1,258/m3. Immediatament perillós per a la vida.

Percloroetilé: Disolvent líquid.. A eliminar als USA en les tintoreries a 21/XII/2020. A dosis elevades és mortal. Carcinògen ocupacional i cancerígen.

Clorobenzens: Disolvents, colorants i insecticides Densitat 1110 Kg/m3. Toxicitat moderada.

Alcohols: Composts amb un grup hidroxil. Són molts. El més conegut és l’etanol i també el metanol.

Benzè: Inflamable. Carcinògen. Tòxic ambiental. Disminueix la capacitat de reproducció masculina. LEL: 1,2 Vol %. Dosi letal mínima 170000 mg/m3 /20000 ppm. Preocupant per sobre de 1 ppmv. a nivell ambiental.

Tolué: LEL 1,1%. Densitat 0,84 g/cm3. dilolvent de pintures i reactius químics.

Etiltolué: (hidrocarbur aromàtic). Origen del TNT, detergent, colorant. Derivat del Benzé. Densitat: 0,86669 g/cm3. LEL: 1,27% del volum. Depressor del SNC i del perifèric. Afecta a fetge i ronyò. 50 ppm màxima exposició.

m + p xilens: derivats del benzé. Irritant, cefalea i depressió del sistema nerviós central (SNC). Dermatitis i efectes narcòtics.

a xilé: Derivat del xilé. Poden produir aritmia cardíaca i hipotensió en cas d’intoxicació massiva.

Alquilobenzéns: (el més senzill és el tolué). Biodegradables. Tòxics aguts i a llarg termini, però desclassificats com a perillosos. (Annex 1 en la 28a ATP-Directiva 2001/59)

.    .    .

PS1.  Sobre aquest tema, l’any 2021 Raúl Cano encapçala un article que resumeix els coneixement actuals  del Grup d’investigació no consolidat, promocionat per la Fed. Catalana d’Espeleologia, en el que participen profesors de la U. Barcelona, U de Almeria, IGME, Unitat d’esport i Salut CCE. El podeu Llegir a la revista EspeleoCat (núm 13 . Novembre 2021): Impacto atmosférico del Vertedero de la Vall de Joan, en el macizo de Garraf (año 2021),

Referencies:

2. 1972- 2006 Olor de podrit. El despropòsit del Garraf. Pau Perez Pedro. (2008). Sostenible. Diputació de Barcelona.
3. https://docs.gestionaweb.cat/1590/presentacion-x-congreso-garraf-2019-1228534.pdf
4. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/contaminacio-garraf-control-primer-trimestre-de-2021/
5. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/abocador-del-garraf3desastre-ecologic-contaminacio-per-biogas-letal/
6. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/abocador-de-garraf-es-urgent-aturar-dues-pedreres-2/
7. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/contaminacio-i-internat-desportistes/
8. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/contaminacio-i-internat-desportistes/
9. https://blocs.mesvilaweb.cat/ignasiblume17/el-canvi-climatic-ens-afecta/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!