Dos articles de presos independentistes –el vicepresident legítim de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez–, al diari Ara, han tornat a posar d’actualitat un debat estèril a l’entorn de la qüestió de la unilateralitat i de l’objectiu del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre del 2017.
Poca gent dels qui hi vam votar devia pensar que les coses derivaríen en l’opinó actual de Jordi Sànchez. Segons ell, el referèndum poc hauria tingut a veure amb la independència o la República catalana sinó que hauria estat només una forma de pressionar el govern del Regne d’Espanya perquè s’avingués a negociar sobre les relacions amb el nostre país.
Per la banda d’Oriol Junqueras, i de cara al futur, caldría renunciar a una ”indesitjable” unilateralitat i fiar-ho tot a la via del diàleg amb el govern espanyol, quan aquest ja ha dit per activa i passiva que, de referèndum d’autodeterminació i d’amnistia, no vol ni sentir-ne parlar. A fe dels déus, bon començament de la via del diàleg, si d’això en podem dir diàleg.
És significatiu que el debat s’hagi tornat a obrir ara, un cop resolta l’elecció de Pere Aragonès com a nou president legal de l’autonomia i la formació del nou govern. Ara, amb uns pactes d’investidura (JxCat, ERC i CUP) se suposa que encara vigents, comencen a sortir una vegada més discrepàncies profundes no només entre els firmants dels pactes sinó dins de les mateixes formacions –sobretot JxCat– que els van firmar.
Una vegada més tenim empantanegats els partits que es proclamen independentistes en debats estèrils fruit de la pobresa de la seva anàlisi política i de la manca de líders capaços de mirar més enllà del present. Estèrils sobretot perquè, una vegada més, els protagonistes d’aquests debats semblen oblidar la dura realitat.
Caldrà repetir-ho tant com calgui. A l’altra banda de la taula del diàleg –de fet, encara en les boires dels futuribles–, s’hi instal·larà, quan els convingui, la representació del govern del rei-emperador que, ara com ara, només ha demostrat impotència a l’hora d’aturar la via judicial, la causa general contra l’independentisme. Cada dia que passa, la llista de represaliats es fa més llarga i arriba a cercles i amb mitjans com l’extorsió econòmica que poc podíem imaginar quan va començar la repressió amb la detenció del Jordis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!