Pedro Sánchez, president del Govern del rei-emperador, ha dit que amb la corrupció de l’emèrit no es jutja la institució de la monarquia espanyola sinó només la persona. Com si la persona no s’hagués servit de la institució precisament per enriquir-se personalment amb pràctiques fraudulentes i corruptes. És la institució –gràcies a la impunitat amb què la Constitució del Regne d’Espanya empara el monarca (Títol II, art. 56, 3) i, doncs, la mateixa institució– la que empara la corrupció.
Ja sé que alguns prestigiosos juristes, com Javier Pérez Royo, opinen amb arguments sòlids que la Constitució només considera inviolable el rei per a aquells actes del president del govern o els ministres que necessiten ser refrendats pel monarca. Però no son inviolables, en canvi, les accions personals que no siguin aquestes. Si no, es podria donar el cas –argumenten– que es garantís qualsevol acte criminal del personatge, sota l’empara de la Constitució.
El que passa és que aquest discurs és a anys llum del que difonen –com és el cas que comento– els partits imperialistes espanyols, amb l’excepció de Podem que es declara republicà. Això és, que el rei emèrit només pot ser jutjat per actes –de la mena que siguin– posteriors a la seva abdicació. I tot sembla indicar –per com s’estan produit els fets– que la justícia imperial espanyola només està disposada a entrar a jutjar els crims comesos pel rei-emperador des que és rei emèrit. La resta quedaria emparada per la immunitat reial.
Això no vol dir, esclar, que altres justícies com la suïssa no tinguin la mateixa opinió, alienes als imponderables de la imperial espanyola. I es decideixin a perseguir les “irregularitats” comeses, tingués l’edat que fos, pel borbó hereu del generalot.
Sobre la tragèdia –tres morts fins ara, vint ferits i sense comptar si es pot els desapareguts– provocada per l’incendi en una fàbrica abandonada de Badalona on malvivien desenes d’immigrants en condicions inhumanes, s’ha escrit i parlat força aquests dies. Les causes de l’incendi son, ara com ara, desconegudes (a banda, algunes versions sobre una espelma caiguda). Com no sigui precisament aquesta inhumanitat amb què la nostra societat tracta ls immigració.
Mèdia.cat, observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha publicat aquesta anàlisi sobre el tractament informatiu de l’incendi. És molt interessant de tenir-la en compte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!