A la pràctica, el pronunciament judicial no desmantella l’Oficina però sí anul·la la seua capacitat per tramitar queixes i suggeriments, és a dir, pràcticament l’anul·la de contingut. Aquest procediment judicial havia estat iniciat arran d’un recurs presentat per l’Asociación en Defensa del Castellano en la Comunitat Valenciana i el Partit Popular.
La Generalitat, segons ha manifestat el director de Política Lingüístia, Rubén Trenzano, a EL TEMPS “acata la sentència però no la comparteix i buscarà la manera de poder articular instruments per garantir els drets lingüístics dels valencians i de les valencianes”. “En política lingüística, tots els intents per part de l’administració per anar endavant són contrarrestrats per una deriva judicial que ens obliga anar cap endarrere”, ha manifestat Trenzano.
Tot seguint l’estela d’altres territoris amb llengua pròpia, el Botànic va posar en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics el novembre de 2017 amb l’objectiu d’informar la ciutadania sobre els seus drets lingüística així com eradicar actuacions contràries a la convivència lingüística. Així, l’Oficina tenia per objectius vetlar pel compliment i l’aplicació de la normativa legal sobre l’ús de les llengües oficials del País Valencià; assessorar les institucions i particulars en l’exercici dels drets lingüístics reconeguts per l’ordenament jurídic; i canalitzar les reclamacions, suggeriments i consultes per discrimació lingüística formulats per la ciutadania. L’any 2018 l’Oficina va rebre 23 queixes per vulneració dels drets lingüística dels valencianoparlant.