No el vaig poder veure quan el va emetre el canal 33 de TV3 dijous passat –tot i que el vaig recomanar efusivament–, i ara l’acabo de veure. Extraordinari el treball d’Eugeni Casanova i Daniel Valls sobre la Catalunya del Nord i el català “llengua enyorada”. Tota una tesi doctoral audiovisual arreplegant un testimoni coral sobre la devaluació (genocidi/lingüïcidi) i ressorgiment de la llengua en aquelles comarques sotmeses al l’imperialisme francès. Els néts com a esperança de futur. I el referent de la República Catalana al sud.
Els testimonis –moltíssims i de molts indrets del país del Nord– són impressionants. Les causes de la davallada: l’escola republicana francesa –”parleu francès, sigueu nets”–, terrible instrument d’erradicació de la llengua pròpia i d’imposició –literalment, a cops– de l’aliena; les dues guerres mundials, unificadores de la nació francesa, i la mitificació de la Revolució i la pàtria (el cuitado francès bo disposat a donar la vida per la França); el cinema i la televisió; l’assimilació de parlant del català amb ignorant i “pagès”; l’emigració cap al nord de l’hexàgon on hi ha feina sovint vinculada a l’administració i l’empresa públiques, mentre el país es despobla i esdevé el más pobre de la República; l’arribada massiva de francesos –molts d’ells jubilats– que ha canviat profundamente la demografía…
I, de l’altra banda, el procés de recuperació: l’escola en català (la Bressola, Arrels); els intents en l’escola pública (amb el mur sovint infranquejable del petit funcionari); els castells; la relació cada vegada més sovintejada amb la Catalunya del sud (els joves que hi estudien a les universitats, l’hospital transfronterer); el desacomplexament del jovent…
Vaig fer bé, doncs. de recomanar-lo, aquest documental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!