La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que són minoritàries als estats on es parlen. L’Estat espanyol va ratificar aquesta carta europea de compromisos lingüístics el 2001, però la incompleix en diversos aspectes des d’aleshores, tal com indiquen els informes d’avaluació que elabora periòdicament el Comitè d’Experts de la CELRoM del Consell d’Europa.
En l’últim d’aquests informes d’avaluació, el Comitè d’experts del Consell d’Europa -que fa seguiment del compliment de la Carta- ha aprofitat valoracions i dades aportades per la Plataforma per la Llengua, que els va fer arribar el seu propi informe d’avaluació sobre els incompliments d’Espanya de la CELRoM.
Per exemple, tal com assenyala l’informe de l’ONG del català, el comitè europeu critica que en l’accés a les feines a l’administració conèixer la llengua pròpia d’un territori no és un requisit obligatori sinó tan sols un “mèrit” a tenir en compte. També en destaquen una dada sorprenent: el coneixement d’algunes llengües estrangeres com l’anglès, el francès o l’alemany puntua més en l’avaluació de les sol·licituds d’algunes feines públiques que el coneixement de llengües que són oficials. En aquest àmbit, l’informe conclou que la legislació espanyola no és capaç de garantir que els treballadors públics siguin competents en llengües diferents de la castellana. La Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament que, sense un mecanisme de capacitació en català del personal de les administracions públiques, no quedarà garantit que els catalanoparlants puguin ser atesos en la seva llengua.
En el seu informe, a més, la Plataforma per la Llengua alertava el comitè europeu que la digitalització està empitjorant l’atenció pública en català. En aquest sentit, l’avaluació del Consell d’Europa explica que la creixent telematització de l’atenció pública està desincentivant la contractació de treballadors competents en la llengua pròpia del territori. Com a conseqüència, afirma el Comitè d’Experts, els parlants de les llengües pròpies tenen un accés encara més limitat a les cites personals dels serveis públics que els castellanoparlants. Amb aquesta afirmació, els experts de la Carta fan palès que a Espanya uns parlants tenen més drets que els altres.
L’informe també retreu a l’Estat espanyol la baixa presència de les llengües cooficials a les pàgines web de l’Estat i alerta que s’incompleix l’article 10 de la CELRoM. En aquest cas, el document cita directament els resultats d’un estudi de la Plataforma per la Llengua que indica que, de 389 webs observades, només 5 estan traduïdes totalment al català, 270 no inclouen cap element en català i la resta només estan traduïdes parcialment. Tal com s’explica en aquest estudi de l’entitat, els experts europeus alerten que sovint aquestes traduccions contenen errades i que, per tant, molts ciutadans acaben optant per omplir la versió castellana dels formularis a què poden accedir des d’aquestes webs.
El Consell d’Europa també recomana a Espanya, un cop més, que es modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè asseguri l’ús del català en procediments judicials si ho demana una de les parts, una opció que actualment no és garantida per l’administració de justícia tot i les previsions legals de la Carta. Al final, qui acaba triant són els jutges, la majoria dels quals ignora les peticions de menar els procediments en català. Aquesta recomanació és reiterada, però cap estament legislatiu espanyol no n’ha impulsat el compliment, tal com denunciava la Plataforma per la Llengua a l’informe enviat al Comitè d’experts europeus. El document del Consell d’Europa destaca que, per culpa d’aquest dèficit legal, l’ús d’aquestes llengües als judicis és molt baixa en relació amb el percentatge de població que les parla.
El Consell d’Europa també deixa en evidència alguns governs autonòmics
El document d’avaluació no solament apunta contra el govern espanyol i l’administració central de l’Estat. El Comitè també ha estat sever amb el Consell de la Generalitat Valenciana. Com ja van assenyalar en l’informe anterior, els responsables del seguiment de la Carta consideren que el model plurilingüe que es vol impulsar amb la Llei d’Educació Valenciana incompleix la mateixa Carta i, de nou, recomanen la immersió lingüística en l’educació pública perquè els drets dels valencianoparlants quedin garantits.
Fora d’aquests territoris que tenen el català com a llengua oficial, els experts del Consell d’Europa lamenten que Múrcia no aprofités la recent reforma estatutària per incloure-hi el català. En el mateix sentit, demanen que, de manera “immediata”, les institucions emprenguin accions perquè l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó reconegui el català, tal com ja van reclamar en el passat informe d’avaluació. De fet, el comitè insisteix a dir que les mesures extraordinàries aplicades per la pandèmia no poden ser una excusa per trepitjar els drets dels parlants de les llengües pròpies. També remarquen aquest punt quan fan referència a l’educació, alertant que les classes telemàtiques poden ocasionar desavantatges perquè hi ha molts més materials audiovisuals disponibles en castellà. A més, el Consell d’Europa recomana que tota la informació que es doni en relació amb la Covid-19 estigui disponible en les diferents llengües pròpies de l’Estat.