He deixat passar uns dies des de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge paint-ne els resultats, i em trobo ja ara amb el període del després immediat. La qual cosa vol dir negociacions per formar una majoria viable a la cambra i, sobretot, un govern estable i més sòlid que el que vam viure en la passada legislatura. I, alhora, una vegada més la intromissió de l’imperi via els seus tribunals i altres mitjans, sobretot amb la detenció del raper Pablo Hasel i les protestes que hi han seguit.
Esadir que, en tants pocs dies, molts esdeveniments a comentar.
Remarcant, com no pot ser d’altra manera, el meu suport a la causa de Pablo Hasel i de la llibertat d’expressió –tornem’hi, com si el temps no hagués passat– diré algunes coses sobre els resultats electorals. Així aquest dietari em servirà, entre altres coses, per ajudar-me a la reflexió.
- Satisfacció per la victòria de l’independentisme i pel fet simbòlic d’haver superat el llindar del 50% dels vots. Una prova que això no va de baixa sinó ben bé al contrari. Una mostra que, tot i les declaracions dels imperialistes, és això el que realment els preocupa perquè només tenen la repressió com a resposta.
- Decepció pel canvi en el primer lloc de l’independentisme a favor d’ERC i en detriment de la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada pel president legítim a l’exili Carles Puigdemont. Era la meva opció, com vaig dir i em preocupa que aquest resultat pugui relegar el president i allò que representa per a la unitat de les reivindicacions catalanes i per a la seva feina en el front exterior.
- Preocupació pel futur del Consell per la República, dissortadament encara a les beceroles, ignoro per quines raons.
- Satisfacció pels excel·lents resultats de la CUP. Desig que sàpiguen aprofitar-los tant des dels objectius nacionals com socials: ¿és que hi ha alguna diferència en una situació colonial com la que patím?
- Fàstic i preocupació per la irrupció del feixisme al Parlament de Catalunya. “Encara és fèrtil el ventre que va engendrar la bèstia immunda”.
- Desig que els objectius nacionals –la independència– no siguin malbaratats en les negociacions just començades de cara a la propera legislatura.