Homersea

estic dins una felicitat càlida som dues i ara serem quatre i després cinc o sis o set o mil i un emperò em sembla que som molts que estam plegats ho veig tot des del meu món submarí com si l’autopista de l’aeroport, l’aeroport i tota l’illa ens trobàssim navegant davall aigua amb la respiració dels peixos de colors els colors m’enrevolten com si tot fos un arc iris que es multiplica sense treva no em surt la veu na mireia em mira com si fos un peix espasa jo la contempl com una escórpora en kwaidan serà un cap roig i en fedor un verderol tot el temps ha plogut i dins el mar quan plou tot són bimbolletes d’aire alenam a pler la història del cofre i de la padrina borda em sembla una cosa tan buida que no pot ser que passi de bon de veres és una història cruel que va succeir en un món trist enterrat per sempre que els morts enterrin els seus morts aquí celebram la vida perdurable la memòria dels amors i de les bragues pudentes que la’m posen a tota el verrim d’en kwaidan que s’acosta amb en fedor rera els vidres de les arribades de barcelona

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!