Avís
Podeu accedir a una versió editada del text, amb els comentaris posats per ordre cronològic i no pas per l’hora de l’enviament, en aquesta pàgina especial de VilaWeb.
Podeu accedir a una versió editada del text, amb els comentaris posats per ordre cronològic i no pas per l’hora de l’enviament, en aquesta pàgina especial de VilaWeb.
estic dins una felicitat càlida som dues i ara serem quatre i després cinc o sis o set o mil i un emperò em sembla que som molts que estam plegats ho veig tot des del meu món submarí com si l’autopista de l’aeroport, l’aeroport i tota l’illa ens trobàssim navegant davall aigua amb la
tenim el temps comptat no puc contar quasi res perquè m’he aficat de tot vaig gata d’emocions massa fortes i de sorpreses tan inesperades com definitives homersea estimat homer mestre de la memòria i de l’oralitat et cantaré tota la vida totes les vides la primera llegida dels resultats era un galimaties ha durat molta
Tenc els resultats dins la bossa. Plou a bots i barrals. Quan m’han donat el sobre el pànic ha entrat per tots els meus forats i m’ha paralitzat. Estava tan assustada que les llàgrimes m’han quedat aturades dins els ulls. Crec que quasi no em bategava. Notava el cos rígid, extenuat. Devia estar més blanca
dec tenir neurones que saben arts de vudú qui m’havia de dir que em trobaria aquest dimecres tota xopa d’una arruixada que m’ha agafat vora la plaça de l’olivar davant la verge de la salut la va dur el rei en jaume crec que m’ho contava la tia antònia quan em duia de la maneta
això és un cacau ni l’homersea ni el tranquimazín ni les telefonades d’en kwaidan em basten per apagar aquest desfici estic remoguda per totes bandes és com l’espera d’un condemnat a mort m’ha vengut al cap en puig antich vaig ser amiga de na margalida de felanitx la seva viuda em tornen totes les imatges
sort que ara al laboratori d’anàlisis biològiques he trobat una al·lota condreta estic feta una figa flor una poma confitada aquestes anàlisis si no arriben avui em produiran un cobriment de cor i de cervell i d’ovaris crec que el mal del fetge em pega als ovaris perquè el costat dret no em deixa viure
bufff el dia s’ha tapat i ara fa una aigua de clauet i jo sense ni un paraigua sort que tenc el plasticot verd moc que arrossega pel portaequipatges escric a tota quines ganes d’amollar tot això que duc dedins només em mancava el cofret de judes acab d’aparcar a les avingudes m’ha pegat un
<?> Li Shimin (599-649). He trobat aquesta frase dins un sobre que m’ha deixat na Mireia amb un T’ESTIM amb lletres de colors majúscules i un petit retrat meu. Estic dins el nostre vell cotxe. Els plàtans de Rambla tenen les fulles d’un verd fosc. Mir les floristes com preparen rams de gladiols, de roses,
Ara, que a una mala fi de novel·les catalanes i d’altres idiomes els protagonistes cerquen, guerracivilment, desesperadament, tòpicament, son pare o sa mare, m’ha tocat estar de moda. Jo, que ni li vaig demanar en vida a mumare qui era mon pare i per què no teníem família com les altres nines, ara, perquè aquesta
Escric d’amat. Escric d’amada. Escrit d’amagat. Suu com una porcella que duen a l’escorxador. És com si la suor em brollàs dels forats negres: dels ulls, del cul, dels oronells del nas, de la pantafena, dels ulls, dels ullals, de les ungles, de les urpes, de la bocota mamadora, manadora, madona. M’he de controlar. D’un
Què m’ha passat abans de la telefonada? Res, he anat del laboratori cap al carrer de Sant Miquel, he baixat cap a la costa de la Pols amb aquelles botigues fosques i subterrànies de mobles i discos i cadafets que em fan tanta de gola, he travessat cap a la Sala Astoria, on vaig veure
<?> He transcrit aquesta conversa perquè és d’una senzillesa plena de complicitats que em fa aterrar en aquest món. Necessit aire. Me’n vaig als jardins de Joan Alcover. (Continuaré.)
Estic encesa de ràbia. M’he sentit tractada com un drap brut. Visca la delicadesa dels miserables! Visca la conxorxa dels necis! Si en el super em passàs amb el personal la meitat de la meitat del que ho ha fet amb mi aquesta infermera (crec que no deu tenir ni el títol, segur que té
Crec que el Líric és l’únic bar possible, l’únic que existeix en el món per protegir-me i agombolar-me. Des de la meva taula, amb aquest marbre que em dóna una sensació de frescor en un dia enningulat i estrany, domín totes les situacions, estic dins la cabina de la direcció, faig que qualsevol cosa passi