Tenc els resultats dins la bossa. Plou a bots i barrals. Quan m’han donat el sobre el pànic ha entrat per tots els meus forats i m’ha paralitzat. Estava tan assustada que les llàgrimes m’han quedat aturades dins els ulls. Crec que quasi no em bategava. Notava el cos rígid, extenuat. Devia estar més blanca que el referit. I l’infermera em repetia les recomanacions generals. Qui em diu que no puc rompre el sobre i llegir aquest episodi de la meva història clínica? Estic aovarida, averiada, acollonida, aclaparada. He volgut estar tota sola i ara no tenc coratge. Vénga, pometes més bledes ho han fet. Agaf el sobre i l’obr.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sinó un relat tradicional escapçat a trossos… no heu entès la filosofia bloguística!
Biel aconsegueixes fer de l’excitació un teorema, la precisió que cerquen alguns en el caos.Emparaules el món i el fas més visible.