Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 15 de desembre de 2009
L’ambient d’eufòria era palpitant als col·legis electorals on s’ha fet la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquí set municipis s’han pronunciat sobre cap on ha d’anar el futur del país i seria una mentida dir que l’opció clara és la independència perquè no podem obviar que el No no ha estat representat en aquestes consultes.
S’han mobilitzat només els partidaris del Sí i els que no hi estaven d’acord han pensat que participar en els referèndums era com legitimar els organitzadors d’aquestes consultes no vinculants. La xifra del 30 per cent serà un èxit per als qui ho han impulsat i irrellevant per als qui les menyspreen. Per tant, la participació satisfà totes les parts. Ara bé, tots sabem el que costa mobilitzar la gent, no només perquè vagin a votar, sinó per reunir-se, sumar, coordinar-se i organitzar un fenomen que vist en perspectiva és susceptible d’un estudi sociològic. El fet que s’hagin organitzat aquestes consultes amb milers de persones darrere és la manifestació més clara del malestar latent i imparable d’aquesta societat que veu com a altres punts de l’Estat gaudeixen de serveis que aquí són impensables. Especialment colpidor era el testimoni d’una senyora cordovesa que deia que sovint visitava la seva família i veia amb estupefacció com les carreteres que aquí es paguen, a la resta de l’Estat són gratuïtes. D’exemples d’aquests n’hi havia diversos. És el que es coneix com l’independentisme de butxaca, al que la gent hi arriba no per motius ideològics sinó pràctics i totalment vàlids.
Però les consultes també han deixat de potes enlaire i han desbordat el sistema de partits polítics, que és extremadament rígid i inflexible. CiU encara no sap si com a partit els dóna credibilitat, va en funció de quin dels seus dirigents escoltes. ERC, que té per bandera l’independentisme, s’hi ha sumat quan ha vist que això anava seriosament. El PSC ha fet el procés a la inversa, en veure que la cosa era un fet, l’aparell s’ha anat desinflant. Des de Madrid, el PSOE menyspreava l’opinió de les 200.000 persones que ahir es van pronunciar i el PP, que és qui ha provocat l’onada de consultes amb la seva actitud obsessiva i anticatalanista de portar l’Estatut al Constitucional, deia que se n’havia de prendre nota. Totes aquestes reaccions eren totalment previsibles però quan encara ahir al matí es respirava en l’ambient la idea d’haver fet un pas endavant històric des de la societat civil, sentia com públicament dos dels noms que encapçalen les plataformes que han organitzat les consultes es tiraven els plats pel cap. López Tena, avalat per una elevada participació a Osona, acusava Uriel Bertran de no haver organitzat bé les consultes a la resta de Catalunya. Decebedor. Més carn de canó per a tots aquells que s’acarnissen amb els catalans. No podem anar enlloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic molt d’acord amb el que dius Helena. Mira també com ara es tiren els plats pel cap els de Reagrupament.
Per altra banda em costa molt de creure que la immigració espanyola, que representa aproximadament 1/3 de tota la població de Catalunya, donin suport a la independència, alguns n’hi ha però crec que ben poquets.
L’argument econòmic és bo, de fet, és l’únic argument convincent davant de la immigració espanyola, però crec que és insuficient, no ens enganyem, el que se sent espanyol no deixarà de sentir-se’n per un suposat menyspreu econòmic de l’estat envers Catalunya.