Helena Solà i Salvatella

Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 13 d’octubre de 2009
Passada l’eufòria per haver conquerit el triplet, tornen a pesar sobre la figura de Joan Laporta els retrets per la seva impulsivitat i la seva manera de fer, però el problema de fons és el que pensa, el que exterioritza i les seves aspiracions polítiques, que tothom pensa que té, malgrat que ell mai ha dit del tot què vol ser de gran.

D’entrada va triar el dret, i manté el seu bufet d’advocats, per tant, no és una persona que a la seva vida només hagi fet de president del Barça. Després de l’interès per esbombar la presumpta espia a directius del club quan ja internament era aigua passada, ara el president d’Extremadura, Guillermo Fernández, faltat de notorietat pública, fa un article a un diari esportiu en què critica que Laporta expressi la seva ideologia. I jo em pregunto, aquest senyor no té res més a fer que escriure en un diari esportiu? Si Laporta no es pot manifestar en clau política, ell, que és president d’una comunitat autònoma, pot fer-ho de futbol? El problema no serà que expressa unes idees que no són les seves? Diu que Laporta li va dir, fins a nou vegades, imbècil per telèfon, recriminant-li l’article. I el curiós del cas és que ningú ho ha posat públicament en dubte. Jo a aquest senyor no me’l crec. Quan tens una discussió encesa amb algú no et dediques a comptar quantes vegades seguides t’estan insultant. M’atreviria a dir que tenint en compte alguns episodis de la trajectòria de Laporta, ha vist que dir això podria ser creïble i així ho va explicar, segons diu a les seves amistats, que han acabat filtran-t’ho a la premsa per després ell ratificar-ho. I després de González, un altre president, el de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla. Aquest tampoc s’ha estalviat qualificatius per etzibar el que, segons ell, és un pobre favor al Futbol Club Barcelona. Laporta serà el que sigui, però ningú li pot retreure els èxits d’haver posat el Barça dalt de tot amb l’encert d’haver confiat en un entrenador amb el qual ningú les tenia totes. No és just que quan el Barça guanya títols els elogis vagin només per a l’entrenador i que quan les coses no vagin tan bé les culpes recaiguin en la presidència del club. A Laporta se li haurien de reconèixer els mèrits, i no només fiscalitzar-lo en tot allò que fa o diu. Per això hi ha la llibertat d’expressió. No recordo que ningú recriminés a Augusto César Lendoiro, president del Deportivo de la Corunya, que a la vegada fos president de la Diputació de la Corunya pel Partit Popular. I això que el cas és ben diferent un de l’altre. D’entrada Laporta ja ha dit que si arriba a tenir un paper en política mai serà en paral·lel al de president del Barça. Cansa, esgota aquesta doble vara de mesurar i de tanta hipocresia en valorar les coses. Que digui el que vulgui, que faci el que vulgui mentre no faci mal a ningú. No li ha pas anat malament fins ara…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!