Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 28 d’octubre de 2008
El 21 d’octubre es va firmar a Barcelona el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Es tracta del full de ruta del país per augmentar la competitivitat de Catalunya i recuperar posicions en el rànquing de zones més desenvolupades en aquest àmbit.
Aquest acord estratègic i molt important per al futur ha estat consensuat i firmat per un total de 22 institucions del Govern, les 8 universitats públiques, les 4 de privades, els 5 partits polítics amb representació parlamentària, les dues associacions més representatives i un dels dos grans sindicats. La lectura d’aquest consens, molt ampli, ens fa pensar que el conjunt del país té una visió i uns objectius a seguir compartits, almenys, en el camp de la recerca i innovació. A banda dels termes en què es planteja el pacte, el punt bàsic és el finançament que rep. Amb aquest acord, el Govern es compromet a doblar la despesa destinada a R+D per al període 2009-2013 i a incrementar els crèdits a projectes de recerca empresarial. A més, es buscarà que en aquests projectes se subcontracti a organismes públics d’investigació catalans, com les universitats, almenys, una quarta part del total de recursos destinats al projecte. En total, la inversió prevista en 5 anys és de 6.000 milions d’euros.
Catalunya ocupa la posició 82 en el rànquing de regions europees pel que fa a innovació i això no deixa de ser un obstacle en el grau de desenvolupament d’una economia que durant molts anys ha pivotat en base a la construcció i el turisme sense un horitzó clar. El pacte per la innovació, obsessió del conseller Josep Huguet, aposta precisament per un canvi de model productiu per situar-nos al capdavant com a pol internacional de referència en recerca i innovació. Reclutar el talent nascut a casa però que creix professionalment a fora i aconseguir que sector privat i públic, productiu i acadèmic, vagin de la mà, pot ser també un revulsiu per superar els estralls d’aquesta crisi econòmica.
El pacte també aposta per implicar l’Estat espanyol en el desenvolupament d’aquesta societat basada en el coneixement i la formació. Els mateixos firmants del pacte ho veuen difícil però si Espanya no entén que apostar per Catalunya és apostar pel motor de l’Estat tampoc haurem sabut fer bé les coses. De Pacte Nacional tenim el record del d’Educació que els sindicats s’han saltat a la més mínima pensant amb els seus propis interessos. Del de la innovació se n’ha apartat Comissions tot i haver-hi treballat. Veurem el paper que jugarà des de fora, la lleialtat de l’altre sindicat majoritari i com la patronal i les administracions fan els deures per acomplir el que han acordat. Tot plegat perquè no quedi tot en una foto d’un àlbum d’intencions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!