A vegades escric/ A veces escribo/

Junts.
Tot té una coma i el punt el poses tu.
Les ferides s’entrebanquen entre incendis i la meva inundació.
Saltes sense pas.
Has tornat amb ell.
Tots els somnis han marxat per seguir el semàfor, el seu.
Omples la cançó amb els dits
Ell toca i tu rondes per la ronda de sant antoni.
La ciutat es prepara per rebre’ns.
L’estiu ha estat tacat per turistes de poca mena.
Tu estimes Barcelona i ell t’estima.
Un ball perdut i un guanyaràs.
El temps té xocolata i tu vols un suc.
De pinya sis plau. Els jerseis de llana descansen en capses

 tu ja te’ls vols posar.
Una nit amb dos copes de vi i una promesa perduda.
No saps on es l’ínici i on posa el final de tot.
Cleopatra, amelie, lola, fades volant entre fanals de la dicatdura.
Enterres els camps que has vist i la gent que t’ha conegut.
Tot seran nous records i tu segueixes aquí
al meu costat.
L’empordà cremat, Barcelona bruta, el cor sense stop.
I un braç trencat.
Un crit sota l’aigua omplirà les primeres pàgines de la teva segona rondalla.
No t’hi fiquis .
Acabaràs boig.
Que sí, que ja ho sé, que tot anirà bé.
Mentides sobre veritats.
Un piano abandonat, unes ballarines penjades darrera la porta i un tutú moll i empatxat d’humitat.
El barçà guanyarà la lliga i el pronòstic és la creu.
Un ram de flors sec per un tardor benvinguda.
Oloro l’hivern i les coses xato, aniran bé.
Compartiràs insomnis plens de cafès i baudelaire em seguirà i jo intentaré entendre proust i aniré a buscar a madame bovary, que m’expliqui els secrets invisibles.
Retrobaré la gran via quan el sol l’esquitxa i l’aroma del cafè la perfuma amb aquell to poètic que ens creiem saber escriure.
I les avantguardes tornaran al meu cor sense entendre mil coses però el cor farà bang bang i jo t’escriuré una d’amor,

 dolç, dolcet.