El Campanaret

Avui s’escau el primer mes de la històrica manifestació del 18-F. Fa un mes milers i milers de persones omplien la Gran Via de Barcelona en una reacció popular sense precedents davant les renúncies i l’actitud vergonyant de la immensa majoria de partits polítics catalans durant la negociació de l’Estatut a Madrid. Avui mateix el Consell Nacional d’ERC decidia votar no a l’Estatut al Congrés dels Diputats i segons sembla, més endavant, les bases del partit seran consultades sobre quina posició adoptar en la votació al Senat i en el referèndum. RAC1 va sondejar ahir els seus oients sobre què votarien si ara se celebrés el referèndum i resulta que es va imposar el no. Es tracta d’un mostreig petit i sense base científica però sí indicatiu sobre el que pot acabar passant. El mateix president de la Generalitat ha criticat aquesta setmana l’acord Mas-Zapatero i en les últimes setmanes hem vist com en la ponència, primer, i després a la Comissió Constitucional del Congrés les tisores han esporgat un Estatut que cada dia s’assembla menys al que el 30 de setembre va aprovar el nostre Parlament.
El fons de tot plegat, i en certa mesura Heribert Barrera es pronunciava dijous en aquest sentit, és que el país ha perdut una gran oportunitat. Si ara no ha estat possible el que els polítics ens deien que sí ho seria potser és que ja ha arribat el moment de deixar d’intentar canviar Espanya per iniciar definitivament un procés d’emancipació nacional. No pot ser que les generacions que ja ens van hipotecar durant la transició tornin ara a jugar frívolament amb el nostre futur. El que ha quedat clar aquests dies és que ara per ara Catalunya no pot decidir per si mateixa i ja va sent hora que madurem d’una vegada i que assumin sense complexos i amb determinació la nostra responsabilitat com a poble.
Dir només a ERC que el camí cap a la centralitat política no ha d’implicar renúncies. El que és transcedent pel futur del país és que d’una vegada hi hagi una força política central (o més d’una) que sigui valenta per dir no quan cal dir que no. Que la dignitat nacional i la defensa del país esdevinguin els grans valors de la centralitat política és el gran repte que té el país. I per això caldrà que la gent i les entitats que van convocar la gran marxa del 18-F no abaixin la guàrdia i perserverin per tal que no tot quedi en mans dels polítics. El moment històric que vivim exigeix que els ciutadans en siguin protagonistes i no simples espectadors. Ho deia Gandhi: “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”.