L’ONU, aquest gran desconcert dels estats desunits, ha sumat aquests dies un nou fracàs. La cimera de caps d’estat només ha servit per constatar-se que cal una reforma a fons de la institució. Una reforma que sempre es va aplaçant mentre els cinc països forts del Consell de Seguretat fan i desfan segons la seva conveniència. I si les resolucions que s’aproven no són del seu grat els és ben igual ja que ningú els obligarà al seu compliment. Això sí, quan hi ha cimeres com les d’ara els discursos carregats de bones intencions i paraules encisadores que no faltin. Tristament s’ha tornat a demostrar que l’ONU és aquell fòrum on els mandataris prediquen el que mai apliquen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!