El Campanaret

El consell de ministres espanyol va decidir el 28 de juliol, quan José Montilla encara era ministre d’Indústria, presentar el recurs contra la llei de l’audiovisual que cal recordar que el Parlament va aprovar amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris, també el del PSC i Ciutadans pel Canvi, menys el del PPC, que hi va votar en contra. Formalment va proposar el recurs el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, com es fa habitualment quan es tracta un conflicte de competències, però ho va fer basant-se en els informes previs del ministeri implicat, en aquest cas el de Montilla. El primer secretari del PSC ni tan sols ha intentat justificar-se ara que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs contra el gruix de la llei i n’ha suspès 55 articles, segurament per evitar que es constati que ell en va ser el principal responsable. Què deu pensar el president del CAC, Josep Maria Carbonell, que Montilla preparés des del seu ministeri el recurs contra una llei que concedeix àmplies atribucions a l’organisme que presideix? Sembla evident que antecedents com aquests inhabiliten Montilla com a possible president de la Generalitat. Com pot pretendre una persona que recorre lleis catalanes aspirar a presidir la màxima institució del país? A més, ara, amb la suspensió cautelar del gruix de la llei que es pot allargar fins que el Constitucional dicti sentència (pot trigar uns cinc anys) el sector audiovisual viu amb una incertesa desconcertant i amb molta preocupació els dubtes legals que se’n deriven.

Amb l’apunyalament de Maragall i el nomenament de Montilla com a presidenciable sembla que el PSC tingui ganes de perdre les eleccions. Potser tot plegat tingui a veure amb allò altre que ningú sap del cert però que tothom intueix que Zapatero i Mas van pactar a la Moncloa aquell dia en què, burlant-se també del Parlament català, van acordar la retallada de l’Estatut. La sociovergència pot adoptar diversos formats després de l’1-N. El menys probable és un govern de CiU i PSC, atès que els socialistes perdrien així l’oportunitat de presentar-se després com alternança creïble. Però si els resultats, com indiquen els sondejos, donen una clara victòria a CiU, encara que quedi lluny de la majoria absoluta, la federació bé podria formar govern en minoria amb el suport puntual del PSC i fins i tot del PP per tirar endavant aquelles infraestructures i altres accions de govern que fa temps que demanen els poders fàctics i pel desenvolupament de les quals ERC i ICV-EUiA esdevenien una nosa.