Sembla mentida que un rotatiu com “La Vanguardia” amb periodistes de la talla de Xavier Batalla, corresponsal diplomàtic del diari, o el veterà correponsal al Pròxim Orient, Tomàs Alcoverro, entre altres, també tingui en nòmina a Joaquim Ibarz. Aquest pretès periodista es dedica a intoxicar, manipular i mentir sobre tot el què passa a l’Amèrica Llatina. Les seves cròniques, per exemple, sobre Veneçuela són autèntics despropòsits, atemptats diaris contra l’ètica professional. Tots sabem que el punt de vista del periodista sempre és subjectiu i que fins i tot a vegades és necessari que el professional prengui partit deixant clar, però, en tot moment que és així i sense que això impliqui renunciar a l’honestedat, principi aquest que sí que és imprescindible i exigible als periodistes, més enllà de l’objectivitat o la neutralitat. El senyor Ibarz, però, ja fa anys que supera dia sí dia també tots els límits i en comptes d’informar i opinar, com permet el gènere de la crònica, es dedica directament a mentir deliberadament en funció dels seus interessos ideològics. Les seves peces s’haurien de llegir a totes les facultats de periodisme. Tenen un alt valor pedagògic sobre què no ha de fer mai un periodista. Qualsevol persona amb un mínim de criteri pot observar-hi el mal ofici d’aquest nefast personatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!