El Campanaret

Arguments polítics al marge en el debat televisiu d’ahir van aflorar les maneres de fer de cadascun dels candidats. I això a vegades és molt més il·lustratiu que els discursos en si. Va quedar clar qui respectava els torns de paraula i qui trepitjava constantment les intervencions dels altres. Qui parlava amb supèrbia i atacava els altres i qui construïa discursos en positiu. La bona i la mala educació dels candidats es va posar de manifest. Ningú s’atreveix a parlar de guanyadors, perquè segurament no va haver-n’hi cap de clar. Però el perdedor va ser José Montilla, per la pobresa de discurs i per la seva poca desimboltura davant les càmares, encara que el presidenciable del PSC va ser un dels dos únics candidats respectuosos amb els torns dels altres.

Per mala educació la de l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, (cap de llista de CiU a la demarcació) quan en un míting a Reus va comentar que haurien hagut d’empentar a Montserrat Tura per fer-la caure al clot on es construeix la caserna dels Mossos a la ciutat. És clar que venint de qui vénen aquestes coses no sorprenen. Nadal és el paradigma polític de les males maneres, la mala educació, la fatxenderia i la prepotència. Es comenta, ara que deixarà l’alcaldia, que Mas li reserva, per si pot formar govern, un lloc a l’executiu. Jo, si fos ell, m’ho pensaria dues vegades abans de nomenar-lo conseller.